DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBEDIENT adj.
Que obeeix; cast. obediente. Aquells qui seran en infern e no hauran estats obedients a Déu, Llull Gentil 246. Si hanch negunes gents foren obedients a senyor, Muntaner Cròn., c. 228. Los fills deuen esser subiugats e obedients als pares y als vells, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 17. Esposa obedient i mare amantíssima, Ruyra Flames 203.
    Fon.: uβəðién (or.). oβeðién, awβeðién (occ.); oβeðiént (val.); oβəðiént (mall.); uβəðiént (men.).
    Intens.: obedientet, -eta; obedientíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí oboediente, mat. sign.