OBENC m., nàut. Cadascuna de les cordes que van de la part superior del pal a l'amurada i serveixen per a mantenir dret el pal; cast. obenque. Fon.: uβέŋ (Barc.); oβéŋk (Val.); oβə́ɲс (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.