DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBERTA f.
Efecte d'obrir, de fer una solució de continuïtat entre dues parts d'un mur, sostre, cos d'home o animal, etc.; cast. abertura. D'obrir portalera ni portal fora el Cayl, ni tener obertes per lo qual o per les quals alcú puscha exir, doc. a. 1296 (RLR, v, 90). Sense cap auberta que vulgués dir carrer, Benejam Ciutad. 9. «He caigut i m'he fet una oberta en el cap». a) nàut. Obertura formada enmig de la coberta d'una embarcació, limitada de llarg pels corredors i a popa pel senó; és travessada pel banc que sosté l'arborà i pel banc on s'asseuen els pescadors (BDC, xiv, 42).
    Fon.: uβέɾtə (or., bal.).
    Etim.: del llatí apĕrta, f. de apĕrtum, ‘obert’.