Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  obertura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBERTURA f.
|| 1. Acció i efecte d'obrir; cast. apertura. Llegiu lo que vós trobareu a la obertura de aquest llibre, Lacavalleria Gazoph. Obertura de testament: acció i efecte d'obrir un testament. Obertura de curs: acte de començar el curs acadèmic. Preparant-se per a la obertura de sos salons, Pons Com an. 154. a) mús. Peça d'orquesta amb què s'inicia la part musical d'una òpera, d'un drama líric; cast. obertura.
|| 2. Solució de continuïtat que permet l'entrada, el pas d'algú o d'algun objecte; espai obert en un mur, en un sostre, en un vestit, etc.; cast. abertura. E mès-ne pel costat destre mig peu per la obertura del perpunt, Jaume I, Cròn. 26. En lo pus alt de una muntanya... sobre la mar, ha una gran ubertura que a tothom mostra ample camí, Metge Somni iii. Farà's en la terra una ubertura major que d'ací a Roma, Sermons SVF, i, 44. La artilleria ha fet obertura en la muralla per entrar dins la ciutat, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Cadascun dels buits practicats en un mur, en una construcció, per a donar pas o claror. Era un bastiment del segle XIV... Al recórrer amb la vista... la variada distribució i grandària de les obertures, els perfils i atrevits trepats de la pedra tallada, Oller Esc. pobr. 58.
|| 3. fig. Ocasió, camí per a fer una cosa. Ja parlaré de assò a vostre pare si ell me dóna alguna obertura, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. ant., jurispr. En l'organització feudal, el fet de passar novament el feu al senyor que l'havia concedit, quan, havent comès el vassall un crim contra el senyor, aquest no el perdonava ni aquell s'esmenava (Balari Oríg. 393, 394). Poden los prínceps e'ls rics homes e'ls caualers dar a qui's volran la honor que alcun aurà per els tenguda, la qual los serà justament venguda en obertura aprés la mort de quel qui la tenia per els, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 295).
|| 5. Qualitat d'obert; cast. abertura. «L'obertura d'un angle»: el grau de divergència dels seus costats. a) fig. Franquesa, absència de dissimul en la conducta, en el tracte.
    Fon.:
uβəɾtúɾə, əwβəɾtúɾə (or., bal.); oβeɾtúɾa, awβeɾtúɾa (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: oberturassa.—b) Dim.: obertureta, obertureua.—c) Pejor.: oberturota.
    Var. ort.
ant.: ubertura (Cauliach Coll., ll. iii, d. 2a, c. 5); hobertura (Flos medic. 200 vo); hubertura (Col. Bof. xiii, 312).
    Etim.:
del llatí apĕrtŭra, mat. sign. || || 1, 2.