DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBI (i ses var. dial. olbi, oubi, òbit, gobi). m. (i en mall. f.).
|| 1. Recipient fet d'una soca buidada per un costat, que serveix per a posar-hi el menjar dels porcs (Cerdanya, Ripollès, Empordà, Garrotxa, Guilleries, Collsacabra, Plana de Vic, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. dornajo, gamella. Una pica o olbi per a porchs, doc. a. 1440 (Aguiló Dicc.). El porten a una cort i l'aboquen al cóm, o sia a l'obi, Scriptorium abril 1925. ¿Y donchs, nosaltres que hauríem de menjar a l'òbit, com los tocinos?, Vilanova Obres, xi, 242.
|| 2. Pica de pedra per a posar-hi el menjar dels porcs (Sueca, Cullera); cast. pila, gamella.
|| 3. Recipient fet d'una soca buidada o de pedra per a donar menjar a les gallines (Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Mall.); cast. comedero. Alt en dita cambra, dos oubis de fust, doc. a. 1551 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Dos olbis de donar a mengar a gallines, doc. a. 1565 (mat. arx.).
|| 4. Cossiol amb aigua, que tenen els gerrers, teulers i rajolers, per treure's el fang de les mans i rentar-se (Llucmajor); cast. cazuela.
|| 5. Dipòsit d'aigua damunt el qual roda la mola d'esmolar, i que serveix per a refrescar la mola quan s'escalfa massa (Ripoll, Viladrau).
|| 6. Rec o canal de fusta per a conduir l'aigua (Camp de Tarr.); cast. canal.
|| 7. Bassi o conca dins la qual roda la mola que esclafa les olives en el molí d'oli (Vallès).
|| 8. Clot per a contenir alguna cosa (Camp de Tarr.); cast. hoyo. «Aquí farem un òbit» (Vila-seca). a) Cadascun dels clotets que els nois fan en terra per fer-hi anar les bales en jugar (Pobla de L., Barc.).
|| 9. topon. a) Els Òbits: nom d'unes coves existents en terme de Sant Llorenç del Munt.—b) Comellar de s'Obi: tros de terra enclotada dins el terme de Bunyola (Mall.).—c) Font dels Oubis: nom d'una font que hi ha en terme de Valldemossa (Mall.).
    Fon.: ɔ́βi (Ripoll, Viladrau, Mieres, Olot, St. Feliu de Pallerols, Collsacabra, Valldemossa, Orient, Pollença, Campos); ɔ́βit (Ripoll, Lledó, Rupit, Pobla de L., Barc., Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Esporles, Llucmajor); áwβi (Orús); ɔ́ɫβi (Vic, Sueca, Cullera, Tàrbena); ɔ́wβi (Olot, Bunyola); ɔ́wβit (Sta. Col. de Q.); gɔ̞́βi (Bunyola, Llucmajor, Manacor, St. Joan de S., Artà).
    Sinòn.:— || 1, cóm.
    Etim.: del llatí vg. albĕu, var. del clàssic alvĕus, ‘canal’, ‘pica de fusta per a donar menjar als animals’ («alveus ad hordeum ministrandum equis», ap. Forcellini Lex., s.v. alveus). Hi ha formes arcaiques i dialectals com albi, olbi, oubi, que encara conserven l'element fonètic corresponent a la l de alvĕu. La -t de les formes òbit i òubit representa el mateix so paràsit que s'adhereix a la majoria de noms catalans acabats en -i (cf. prèmit, col·lègit, àpit, nòlit, etc.). La forma mallorquina gobi presenta una -g- adventícia produïda potser per influència de mots com gabi (=gàbia). Cal advertir que en mallorquí el mot obi o gobi és femení, perquè s'ha equiparat als mots femenins en -ia que en mallorquí han perdut la -a (glori per glòria, gabi per gàbia, etc.)