DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBJECTAR v. tr.
|| 1. ant. filos. (lul·lià) Convertir en objecte; fer objecte d'una cosa. En quant lo cavall desira beure aygua, és l'aygua object elemental, e és object objectat per la appetitiva, Llull Arbre Sc. i, 135.
|| 2. Dir una cosa oposada; oposar una cosa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la; cast. objetar. Ell me objecta sempre allò, ell me repeteix sempre allò, Lacavalleria Gazoph. Don Ramon, sense objectar paraula, Oller Vilaniu 350. Me sembla que ens enlleirem—va objectar tímidament el meu cosí, Ruyra Parada 14. a) jurispr. Presentar oposició al nomenament de determinats testimonis. Publicats los testimonis, axí lo actor com lo reo hajan dilació de quinze dies per objectar aquells, Pragm. Aud. Mall. 26.
    Fon.: ubʒəktá (Barc.); opʧektáɾ (Val.); oʤəttá (Palma).
    Etim.: pres del llatí obiectare, ‘fer objecte’, ‘oposar’.