DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBJECTE (ant. object). m.: cast. objeto.
|| 1. Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits. Object és ço qui és pres per potència, axí com veritat qui és presa per enteniment com la entén, e color qui és presa per vista com la veu, Llull Am. 394. A pendre los objects corporals ab los cinch senys corporals, Llull Felix, pt. viii, c. 56. Perque veu millor l'ome un obiecte tancant la meitat dels ulls, Albert G., Ques. 84. Sa primera impressió que produeix un objecte, si és agradable, atreu, Roq. 10.
|| 2. Cosa que s'ofereix al pensament, de la qual el pensament pren coneixença. Los articles foren objects en actu e en potència al enteniment d'Adam ans que peccàs, Llull Dem. 23.
|| 3. Allò que es pren com a fi, com a terme al qual s'aplica una acció. La bonificabilitat qui és object a la sua bonificativitat, Llull Arbre Sc. i, 62. Jo só lo objecte de sa còlera y de sa aversió, Lacavalleria Gazoph. La virtut dels grans hòmens deu ser objecte de imitació, no de enveja, ibid. Haurien sigut objecte de sa visura, Pons Auca 215. Es una vida sens objecte, Costa Agre terra 44. Amb objecte de...: amb la finalitat, amb la intenció de... No vindrien ab aquest objecte, Vilanova Obres, iv, 26. a) gram. Mot o grup de mots que denota allò sobre què recau l'acció expressada pel verb.
|| 4. modernament, Cosa material en general. Tots quants d'objectes puguen servir de proves, Ignor. 5. Fent-se els objectes més visibles, Rosselló Many. 29. El senyor d'aquells objectes, Penya Mos. iii, 24.
    Fon.: ubʒéktə (Barc.); oʤέkte (Ll.); obʤέkte (Cast.); opʧέ̞kte (Val.); oʤέ̞ttə (Mall.); uʤέ̞ttə (Men.).
    Etim.: pres del llatí obiĕctu, mat. sign.