DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. OBLADA f.
|| 1.   Peix teleosti de l'espècie Oblata melanura, que es fa de 30 a 40 cm. de llarg, té el dors blavós i el ventre blanc, una taca negra a cada banda de la cua, i és molt saborós; cast. oblada, chopa, rodaballo. Liura de oblades e sanut e lampuda, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. I, apènd. xxix). Se ven la liura carnissera de las obladas, doc. segle XIV (BSAL, vii, 120). Se contentava de pescar amb canya, un dia roquer, un altre dia llises y oblades, Ignor. 13.
|| 2. fig. Perboc, esdeveniment advers, cosa mal reeixida (Mall.); cast. píldora. «Bona oblada!»: es diu irònicament quan algú ha sofert un fracàs, un desengany, o s'ha vist obligat a fer allò que no hauria volgut. Aquesta oblada se'n va dur, perquè, essent es més jove, volgué esser es de davant, Aurora 227.
    Refr.
—«Ses oblades de batuda, no les agafen dins es llit»: ho diuen els pescadors menorquins, perquè la pesca de les oblades, que es fa «de batuda» i en nits fosques, no els permet de dormir en tota la nit.
    Fon.: ubbláðə (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Men.); obbláðə (mall.); əwβládə (mall., men.); oβlá (val.).
    Etim.: segons Meyer-Lübke REW 6037a, del prov. ublado, i aquest del llatí ocŭlāta, mat. sign.

2. OBLADA f.
Pa d'oferta. Oblada o fogaça Farrum, Pou Thes. puer. 135.
    Etim.: del llatí oblāta, ‘oferta’.