OBLAT m.: cast. oblato. || 1. Infant ofert des del seu naixement al servei del culte. Lo pren per una mà | y al temple l'acompanya; | l'oblat fa un gran sospir, Jacint Verdaguer. || 2. El qui es feia d'una orde religiosa fent donació dels seus béns. Etim.: pres del llatí oblātu, ‘ofert’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.