DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBLIC, -IQUA (i ant. -ica). adj.: cast. oblicuo.
|| 1. Que no és perpendicular ni paral·lel a una línia o direcció determinades; inclinat. Per qual natura la neula era cahuda per linya obliqua e no per linya dreta, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Es de parts triangulars estants en línia obliqua, Llull Arbre Sc. ii, 112. Strabositat és visió tortuosa e oblica, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 2. Es de alt del cap en iús a les barres que per oblich al front, Albert G., Ques. 69 vo. Amb l'obliqua mirada | de sos dos ulls acalats, Riber Sol ixent 36. Cilindre oblic: aquell que té l'eix no perpendicular a les bases. Esfera obliqua: aquella que té l'equador oblic en relació a l'horitzó. Músculs oblics: nom de certs músculs del cap i de la regió abdominal.
|| 2. fig. Que obra o s'executa indirectament, per vies indirectes. Casos oblics: tots els casos gramaticals, fora el nominatiu i el vocatiu.
    Fon.: uβlík (Barc.); oβlík (Val., Mall.). En el llenguatge corrent s'usa la forma obliquu o oblícuo, per influència castellana.
    Etim.: pres del llatí obliqŭus, mat. sign.