DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBLIDAR v.: cast. olvidar.
|| 1. Perdre la memòria d'una cosa; no recordar-la; no tenir-la present en l'esperit. a) tr., tenint per complement directe el mot que indica la cosa no recordada. Vós sots, Sènyer, lo primer bé..., e la primera cosa en què jo erré, ni la primera cosa que oblidé fos vós, Llull Cont. 6, 22. No oblidets mi en vostres oracions, Llull Blanq. 6. Encontinent que han begut, obliden totes coses, Metge Somni iii. El bon germà és aquell que oblida ta errada, Jahuda Dits, c. 27. Abans muyre jo de mala mort que no l'oblide, Comalada PP 20.—b) refl., tenint per complement, introduït amb la preposició de, el mot indicador de la cosa no recordada. Los hòmens peccadors se obliden de Déu a membrar, Llull Felix, pt. viii, c. 13. Ells se oblidaren de pendre pa, Evang. Palau. Se hauia oblidat de dir completes, Eximplis, i, 80. No s'oblidi de l'hora, que no hi frisés sa mercè, Pons Com an. 22. Al anar-m'en, no's va oblidar de donar-me expressions per la meva família, Massó Croq. 15.—c) refl., tenint com a complement directe el mot indicador de la cosa no recordada. Que lo millor vos oblidau, Somni J. Joan 2545. No us oblideu tampoch l'Ouidi, ibid. 2021.—d) ant., refl., amb complement verbal introduït amb la conjunció que en lloc de la preposició de. Emperò no oblidant-me que proteste e demane vènia e perdó, Tirant, c. 15. Lo qual se oblidà que no'l deposà [s'oblidà de deposar-lo], Scachs 29.
|| 2. ant., intr. Anar-se'n de la memòria; deixar d'esser recordat; cast. olvidarse. Devezí tot son auer e partí'l, estirs dos besans que li oblidaren, e per aquels dos bessans deg esser perdut en infern, Hom. Org. 5. Tota la dolor del part li fon prestament oblidada, Villena Vita Chr., c. 62. Aquests falcons aytals se adeliten tant en lur ferir, que a ells oblida lur menjar, Flos medic. 132. En Grifa... no oblidant-li lo iurament que hauia fet..., tramès sos misatges, Tomic Hist. 96.
    Fon.: uβliðá (or); oβliðá, awβliðá (occ.); oβliðáɾ (val.); obbliðá (mall.). En el llenguatge parlat s'ha introduït molt la forma castellana olvidar.
    Etim.: del llatí oblītāre, mat. sign.