DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBLIGAR v. tr.: cast. obligar.
|| 1. Constrènyer, lligar a la necessitat de fer una cosa en virtut de llei moral o social, de contracte, de prometença, de gratitud, de conveniències socials. Com hom sia obligat a amar Déu més que nuyla altra cosa, Llull Gentil 156. Qui serà, donchs, tan foll, que diga elles esser obligades amar aquells qui les han en hoy capital?, Metge Somni iv. Cadascú està obligat a mirar per ell, Alcover Cont. 101.
|| 2. Posar en la precisió, en el cas ineludible, de fer una cosa. Mes lo pecat m'obliga, i amb quant dolor!, a esbullar-los, Atlàntida iv. Lo que fa és obligar-mos a emprar-ne poca, Ignor. 6. Veure's obligat: trobar-se en la precisió (de fer tal o tal cosa). Els propis es vegeren obligats a comunicar-li la fatal nova, Pons Com an. 145.
|| 3. Comprometre (béns, diners) a favor d'algú per a un cas venidor o possible; refl., Comprometre's a complir alguna cosa. Si algun priuat... obliga si meteyx e no fa menció que oblic sos béns, no és entès qu'els seus béns sien obligats, Cost. Tort. IV, i, 2. E hi obligarem totes les terres e castells e llochs que havem, Muntaner Cròn., c. 266. Dits hòmens se hauran obligar a grans quantitats, Varia 40 Redem. Y a més que no deu aquell se obliga, Proc. olives 593.
|| 4. Guanyar la voluntat d'algú amb favors, beneficis, etc.; posar-lo en el cas de sentir-se agraït. No us cal cercar com haver major grat ni com més obligar-me, Llull Blanq. 4. Jo he obligat a aquell en tot lo que he pogut, jo he fet a aquell tots los serveys possibles, Lacavalleria Gazoph. Atacant-la per un costat y obligant-la per l'altre, Pons Auca 321.
    Refr.—a) «Qui promet, s'obliga».—b) «Qui fa el que pot (o «el que sap»), no està obligat a més».
    Fon.: uβliɣá, ubbliɣá (or., men.); oβliɣá, awβliɣá (occ.); oβliɣáɾ (val.); obbliʝá (Palma, Manacor); obbliɣá (Inca, Artà, Llucmajor).
    Etim.: del llatí oblĭgāre, mat. sign. 1.