OBLIGATORI, -ÒRIA adj. Que obliga; que és d'obligació; cast. obligatorio. Per naguna spècia de deute obligatori, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 302). Les mans no gens castigades per cap feineig obligatori, Llor Jocs 43. Etim.: pres del llatí obligatorium, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.