DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATOBLIT m.
Acció i efecte d'oblidar; absència de la memòria; cast. olvido. Haver o Tenir en oblit: tenir oblidat. Metre o Posar en oblit: oblidar. No hajam en oblit la mort, Llull Blanq. 37. No deu esser mès en oblit, Pere IV, Cròn. 24. Ha malaltia de letargi, que és oblit de rahó, Genebreda Cons. 26. Digau si ho feu per oblit, Metge Somni i. No us tinch yo en oblit, Villena Vita Chr., c. 38. E lo passat fon lançat en oblit, Ausiàs March xci. Cercant en la conformitat l'oblit de l'estudiant, Pons Auca 180.
Fon.: uβlít (or.); oβlít (occ.). En el llenguatge vulgar és freqüent la forma acastellanada olvit.
Etim.: del llatí oblītu, mat. sign., derivat de oblivisci ‘oblidar’.