Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  obra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBRA f.: cast. obra.
|| 1. Aplicació de l'activitat humana a un fi; (per ext., es diu també de l'activitat divina i de les forces de la naturalesa). En dies y en obres vos pot esser fill, Proc. Olives 232. Posar (ant. metre) en obra o per obra: executar una cosa, donar-li realitat. Del cor ixen totes les obres que són feites, primerament són pensades e pux són messes en obra, Hom. Org. 4 vo. Tractan e meten en obra que aquella cosa no vengue a bona perfectió, Metge Somni iii. Posaria en obra lo que tench pensat, Penya Mos. iii, 127. Donar obra: (ant.) dedicar-se a una cosa; procurar, fer que s'executi una cosa. Donen obra que aquexa ciutat los sia la primera scala, doc. a. 1479 (Capmany Mem. ii, 289). Yo voldria volenters que per moltes rahons tu donasses obra a les sciències, Esteve Eleg. v 6 vo. Per obra (d'algú): mitjançant l'acció, l'activitat d'algú. Per obra del diable moch se entre ell e el Papa discòrdia, Muntaner Cròn.; c. 32. Mirant aquell morir per obra sua, Alegre Transf. 84. S'hagués salvat per obra i gràcia de Déu, Ruyra Parada 169. D'obra o En obra: pràcticament, amb activitat perceptible (per oposició a De paraula, que suposa només el fet de parlar). Per molts mals exemples que'ls he donat en paraula o en obra, Eximenis Conf. 19. No agrediríem ningú que primerament no ens hagués maltractat d'obra, Ruyra Parada 52.
|| 2. Acció humana en quant a la seva conformitat amb els deures morals o religiosos. Nulla obra non és bona... senes caritad, Hom. Org. 2. Les quals cogitacions la inclinassen a vils obres, Llull Blanq. 1, 3. Per les bones obres que m'han fetes, vull-les escusar, Metge Somni iv. Obra de misericòrdia: acció destinada a fer bé al proïsme per amor d'ell o de Déu. Obra pia: institució de beneficència de caràcter religiós. «La tia ha fet testament i ho ha deixat tot per a obra pia».
|| 3. Allò en què hom està treballant. Quinze dies tots entegres durà la festa en València, que hanch menestral ne altre no hi féu obra [=no féu feina], Muntaner Cròn., c. 23. Que poguessen talar e fer obra de torn de tot arbre, doc. a. 1306 (RLR, viii, 69).
|| 4. Resultat de l'aplicació de l'activitat a un fi; la cosa produïda o acomplerta pel treball, per l'activitat dirigida a un fi. Nulla obra de espart, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). L'obra lloa lo mestre, Muntaner Cròn., c. 111. Colones e capitells | tot és obra florejada, Turmeda Diuis. 7. Or en obra: (ant.) or elaborat, sia en forma de monedes, sia en objectes d'art. De les monedes d'aur e d'altre aur en obra ho en vergues, Conex. spic. 43 vo. Mà d'obra: treball manual invertit en la confecció, construcció, etc., d'alguna cosa. Fusta d'obra: fusta destinada a esser elaborada. Obra de rei, o obra de romans, o obra de frares: obra molt llarga i sòlida. Obra de batalla: allò que es fa treballant de manera defectuosa o amb mals materials. Obra prima: els productes més fins d'una indústria, d'un ofici. Obra grossa: els productes més grossers d'una indústria o ofici. Que negú teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Es fusters d'obra grossa y d'obra prima, Roq. 45. a) ant. S'anomenava obra o obres la part ornamental d'una manufactura, com el brodat d'una tela, el calat d'una caixa, les randes i pedreria d'un vestit, etc., i prenia diferents noms segons la seva naturalesa i procedència (obra de València, obra de França, etc.). Una capça d'obra de Limotges, doc. a. 1373 (Miret Templers 557). Uns tovallons de obra de França, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Un cofre pintat ab donzelles tocants arpa, de obra de València, doc. a. 1435 (arx. mun. d'Igualada). Un gremial de domàs ab unes obres de or, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 427). Obra plana: obra d'argenteria llisa, sense relleus. Que sia legut a cascú o a cascuna portar botons d'argent, so és d'obra plana blancha o daurat, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 199).
|| 5. Resultat d'un treball artístic, literari o científic: una escultura, un quadre, un llibre, una composició musical, etc. Moltes coses imperitas han posat los nostres predecessors, les quals en les obres mies no he acceptades, Cauliach Coll., ll. ii, c. 4. a) L'obra d'un artista, d'un escriptor: conjunt de les seves obres. «Hem publicat l'obra poètica de Guimerà».—b) entre caixistes d'impremta, Obra és el treball dedicat a textos de composició seguida, en oposició al treball comercial o de remenderia.
|| 6. Treball de construcció o de reparació d'edificis, murs, etc. Fer obra o Fer obres: treballar en la construcció o reparació d'un edifici. L'obra del mur: els treballs de construcció o de conservació dels murs d'una ciutat o vila, als quals s'aplicava la prestació personal, els impostos, les multes, etc. Los murs... negú no pot aquí edificar ne portes ne altra obra fer, Cost. Tort. I, i, 1. Totes altres coses necessàries a fer les dites obres, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 82). A la obra e mur del vall de la ciutat, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 314). No curen gens de adobar la dita casa ne fer-hi algunas obras, doc. a. 1485 (BSAL, x, 10). Ningun dels pertrets de la obra vella que se desferà ha de poder seruir per dita obra noua, doc. a. 1714 (BSAL, vii, 50). L'obra d'una parròquia o d'altra església: el fons dedicat a la seva conservació. L'obra de la Seu: obra molt llarga, que no arriba a acabar mai. Obres públiques: els treballs de construcció destinats al servei del públic, com ports, camins, canals, etc. Mestre d'obres: mestre de l'ofici de paleta o constructor d'edificis.
|| 7. Edifici que s'està construint o adobant. Lo dit senyor rey no cessaua de anar e d'espaetxar e de visitar totes les sues obres..., e com ell vaé que les obres eren quax acabades, ell féu corts a Barcelona, Muntaner Cròn., c. 48. «Els paletes no van a dinar a casa seva; dinen a l'obra mateixa».
|| 8. Materials emprats en la construcció d'edificis: pedres, teules, rajoles, etc. «M'han portat vint carretades d'obra».
|| 9. Materials de terra cuita per a la construcció. «¿De què farem la paret: de pedra, o d'obra?»Amb tres parets mestres d'obra, Pous Empord. 169. Hi havia dos bancs d'obra formant angle recte amb la llar, Valor Narr. 20. Obra vista: paret o pilar fet de terra cuita i sense rebossar, de manera que es veu el material de la construcció.
|| 10. Conjunt d'objectes de terrissa (or., occ., val., bal.). Olles obra de terra e uidre, doc. a. 1358 (arx. mun. de Barc.). Obra fina: conjunt d'objectes de material fi, com plats, soperes, escudelles, etc.; cast. loza. Obra plana: els objectes de terrissa que tenen poca profunditat, com els plats, escorredores, etc. (Barc.). Obra de vernís: els objectes de terrissa que s'envernissen (Mall.). Obra de pipa: obra fina (Men.).
|| 11. ant. Quantitat aproximada; poc més o menys. E podien esser aquells obra de quaranta mília rocins, Tirant, c. 319. Y lo dissapte..., ab obra de 500 hòmens anvestiren a la mitad de dits turchs, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 83).
|| 12. nàut. a) Obra viva: porció del buc d'un vaixell que, quan aquest navega, està més avall de la superfície de l'aigua.—b) Obra morta: porció del buc d'un vaixell que, quan aquest navega, està més amunt de la superfície de l'aigua, des de la línia de flotació fins a la part superior de la coberta alta. A dalt de tot, caramullats, amb s'obra morta, no vos sé dir quants eran, Roq. 11.
    Loc.
—a) No haver-hi obres a fer: no haver-hi remei, no poder-s'hi fer res.—b) Dels pensaments fer obres: donar com a real allò que un s'imagina com a possible (Mall.).
    Refr.
—a) «La fe sense obres és morta». Retrau mon senyor sent Jacme, que fe sens obres morta és, Jaume I, Cròn. 1.—b) «Ni obra bona, ni paraula mala»: es diu referint-se a aquells qui prometen molt i no compleixen les promeses.—c) «Com és l'home, tal és l'obra»; «Les obres treuen (o desempenyen) el mestre»: significa que la capacitat de les persones es demostra amb llurs obres.—d) «Cada u és fill de les seves obres»: vol dir que cadascú té la consideració que es mereix segons la manera de portar-se.—e) «En les obres i en la fe, se coneix qui amor te té».—f) «Obra començada, mig acabada»: significa que quan una cosa ja s'ha començat, hi ha grans probabilitats que es porti a terme.—g) «Obra de paleta, poca i mal feta»: vol dir que els paletes solen esser poc remirats en la manera de treballar (val.).—h) «Més dura l'obra que el mestre que la fa».—i) «Obra feta, diner espera»: significa que el qui ha treballat, sol voler cobrar tot seguit que ha acabat la seva feina.—j) «Les obres, comprar les fetes»: es diu perquè els treballs de construcció són molt costosos, i convé més comprar les cases fetes que edificar-les.—l) «Les obres, de les sobres»; «Obra, de lo que sobra»: vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants.—m) «Qui fa obres, té diners de sobres»: el fer obres de construcció sol esser indici d'abundància de numerari,—n) «Qui fa obra, se fa pobre»; «Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre»: es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga.—o) «Obra de comú, obra de ningú»: vol dir que les obres comunals no solen esser ateses amb interès, perquè ningú se'n considera propietari.—p) «Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra»: es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners.
    Fon.:
ɔ́βɾə (pir-or., or., eiv.); ɔ́βɾɛ (Ll., Urgell, Tremp, Falset, Gandesa); ɔ́βɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa); ɔ̞́βɾa (Cast. Val.); ɔ̞́βɾɔ̞ (Al.); ɔ̞́βɾə (Mall., Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: obrassa, obrarra.—b) Dim.: obreta, obretxa, obreua, obriua.—c) Pejor.: obrota.
    Etim.:
del llatí ŏpĕra, mat. sign. || || 1, 2, 3.