DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBRAR v.: cast. obrar.
I. || 1. intr., ant. Treballar. Los omes e les bèsties menaren a Cogols obrar ab conduit, doc. segle XIII (Pujol Docs. 16). Defès és en nostra ley que en dissapte no obrem, e aquest hi obrà molt sovén, Pere Pasqual, Obres, i, 97. Los altres fusters cessen de obrar de fora los obradors, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 93).Obrar de marbre: treballar en coses de marbre. Obrar de terra: fer de terrisser. Obrar d'or: fer d'argenter. Tots y qualsevols altres qui obraran de terra, doc. a. 1628 (BSAL, xx, 297).
|| 2. tr. Construir, fabricar. L'espital era molt gran e molt bé obrat, Llull Blanq. 15, 2. Encontinent féu obrar les vint galees, Muntaner Cròn., c. 277. Dien que un savi obrava una casa de canyes; demanaren-li per què no obraua de fusta; «ben basta assò a qui deu morir», Jahuda Dits, c. 50. Aquell vostre cors obrat per lo sanct Sperit serà la viva font, Villena Vita Chr., c. 7. Era capità de dita fortalesa don Sanxo... lo qual hauia tengut càrrec de obrar-la e sabia los secrets, Tomic Hist. 289.
|| 3. tr. Elaborar; afaiçonar. Axí com ferro no's pot obrar sens foc, Flos medic. 14 vo. A les filles féu mostrar que obrassen lin, Scachs 23. Especialment: a) Obrar el fang: donar forma al fang per fabricar-ne els diferents objectes, en l'ofici de terrisser.—b) Planejar la fusta per llevar-li les irregularitats o la guerxesa (or., occ., val., bal.).
|| 4. tr. o intr. Fer obra de construcció; edificar (Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, val., mall.). No permetats que ells vaian a obrar al dit spital, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 556). Una paleta de obrar y una aixadeta de entrecavar, doc. a. 1564 (arx. parr. d'Igualada).
II. || 1. Aplicar l'activitat a un fi. a) intr. Totes les coses obren segons la tua ordinació, Genebreda Cons. 142. Són ànimes d'alguns qui vivent havien mal obrat en lo món, Metge Somni iii. El mer fet d'obrar d'amagatotis no movia pas a son gust la balansa, Pons Auca 247. Obrar bé, obrar malament, etc.: aplicar l'activitat a un fi així com cal o així com no cal (especialment en l'orde moral).—b) tr. Realitzar, executar. Sa gran bonea fóra major si obràs en si matexa bonea e granea semblant a si matexa, Llull Gentil 142. Vent lo rey lo gran misteri | que obràs tan excellent, Cobles St. Jordi. Lo cruel e diforme crim que la folla muller obrat hauia, Pereç St. Vicent 66. Havia obrat aquell miracle, Pons Auca 158. Un fent el bé sempre, s'altre obrant es mal, Ignor. 77.—c) refl. Realitzar-se, esdevenir-se. Allà passava el Rosari, i... s'obrà el prodigi, Vidal Mirall 68.
|| 2. Deixar sentir els seus efectes; tenir eficàcia. La justícia sua cové que obre sobre los malvats, Muntaner Cròn., c. 287. Puix tant en vós obren les mans diuinals, Passi cobles 5. Es fum obra de defora a dedins, Roq. 13. La purga (o el medicament) encara no ha obrat: encara no ha fet efecte al malalt. No sent la sabor, e axí reb la purga, e aprés obra-li, Sermons SVF, i, 260. La natura anichilaria la medecina en manera que més no obraria, Albert G., Ques. 30.
|| 3. intr. Evacuar el ventre. «S'ha purgat a la matinada, i a migdia havia obrat ja tres vegades».
    Refr.—a) «Poc parlar i molt obrar».—b) «Obrar bé, que Déu és Déu»; «Obra bé, i deixa fer Déu».—c) «Qui mal obra, a casa seva ho troba».—d) «Casa, obrada; i vinya, plantada»: significa que no convé edificar casa ni plantar vinya, sinó comprar la casa ja feta i la vinya ja plantada (Urgell, Segarra).
    Fon.: uβɾá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); oβɾá (occ., Maestr., mall.); oβɾáɾ (val.).
    Etim.: del llatí opĕrari, mat. sign.