DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBRATGE m.
|| 1. Treball; acte d'obrar. Cada vegada que entalle ferres per lo obratge de la dita moneda, doc. a. 1409 (Arx. Cor. Ar., reg. 2626). Fins que totes [les cuques] sien penjades y estacades per les branques pera fer llur obratge, Agustí Secr. 191. En recompensa del vostro comportament y bon obratje, Penya Mos. iii, 62.
|| 2. Preu o import de l'obra, del treball. Si per ventura lo mestre no volrà als dits obrés en cascuna satmana, ço és saber, en cascun dicmenge, retre l'obratge e l'usatge..., tots los obrés e monaders cessen de tota obre de monede fins que'l mestre reta l'obratge, doc. a. 1315 (BSAL, xxiii, 15).
|| 3. Lloc on es treballa, on es pot treballar (Ferrer Dicc.); terra on, en fer-hi un clot, troben fluix (Mall.).
|| 4. Adorn o treball accessori fet en un objecte; cast. labor. Draps de lana... los quals en totes les sues parts en colors e obrages sien semblants al dit lit, Ordin. Palat. 175. Creu d'argent obrada d'aur ab molts obratges, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Dues vetes negres ab obratges de perles petites, doc. a. 1412 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Bocabadats davant les belles portes | i el bell enteixinat d'obratge vari, Riber Geòrg. 56.
|| 5. Cosa obrada; objectes produïts per un treball. Gerres ed altres obratges menuts, doc. segle XV (Alm. Isl. Bal. 1877, p. 92). Qualsevol mercader o stranger que fasse aportar obratge de terra, doc. a. 1628 (BSAL, xx, 295).
    Fon.: uβɾáʤə (or.); oβɾáʤe (occ.); oβɾáʤə (mall.).