Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  obrer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBRER, -ERA m. i f. i adj.: cast. obrero.
I. m. i f.
|| 1. ant. Qui fa una obra; qui aplica la seva activitat a un fi, sia el que sia. Beneyt sia aital obrer e aital maestre com vós: car en axí com lo creador és noble e ple de tota saviesa, en axí la obra vostra és bella e ordonada, Llull Cont. 32, 12. Axí covén a fer la cura: que estia lo malalte denant l'obrer [=operador] assegut en dret l'uyl la luu prop del sol, Alcoatí 31.
|| 2. El qui treballa en un ofici manual, i especialment si treballa a sou d'altri. Negú obrer o obran qui fassa cayrós, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Lo dit maestre deu liurar los dits riells als obrers, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 112). Obrer de terra: terrisser. Obrer de marbre: marbrista. Obrer de vila o de cases: mestre de cases, paleta (val.). Quant hun bon obrer de cases... fa primerament lo fonament fort, Sermons SVF, i, 128. Dintre aquella clausura estaven los llauradors, artistes e obrers de vila, Sermons SVF, ii, 150.
|| 3. especialment, Mestre de cases, paleta (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, País Valencià); cast. albañil. «El campanar de Favara | s'ha obert com una magrana; | la culpa la té l'obrer | que l'ha fet de mala gana» (cançó pop. val.).
|| 4. Cadascun dels qui tenen a llur càrrec l'administració de l'obra d'una església, d'una confraria o d'una altra institució religiosa o benèfica. Los quals dos obrers axí elets, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 248). Una bona e ydònea persona qui haia nom de obrer e aquell haia special càrrech e comissió de administrar e fer totes les obres que en lo dit hospital se hauran a fer, doc. a. 1417 (Ordin. Hosp. xxxv). En dues fileres, els obrers de la parròquia, Ruyra Parada 136.
|| 5. ant. Funcionari encarregat de dirigir i administrar les obres públiques d'una ciutat. Elegesquen un obrer lech, per regir e esser obrer de la obra dels murs e uayls de la dita ciutat, doc. a. 1470 (BABL, xi, 282). Los obrers de la ciutat: Aedilis, Pou Thes. 108.
II. adj.
|| 1. Treballador, feiner. Abella obrera: l'abella que treballa en l'elaboració de la mel. Dia obrer: dia de treball. Servexen quatre dies obrers, Cost. Tort. II, iv, 19.
|| 2. Pertanyent o relatiu als treballadors. Acusà es socialistes de que no havien fet res de bo per sa classe obrera, Aurora 228.
    Refr.

—«El bon obrer, arremulla primer»: significa que el bon paleta ha de començar per esquitxar la pedra i també que el treballador ha de beure una mica abans de començar la feina (val.).
    Fon.:
uβɾé (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); oβɾé (occ., Maestr., mall.); oβɾéɾ (val.).
    Intens.:
obreràs, -assa; obreret, -eta.
    Etim.:
del llatí operarĭu, mat. sign. || || 1, 2.