DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBRIR v. tr.: cast. abrir.
I. || 1. Fer accessible l'interior d'una cosa llevant o movent allò que la tanca o clou. Vós obrirets la cambra, Muntaner Cròn., c. 3. S'ensenyoriren de la cort del veguer e aquella obriren e'n tragueren los dits castellans preses, Ardits, i, 18 (a. 1391). Manam-vos que de continent ubrats los dits coffres, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 544). Digueren que per negú ells no obririen, Tirant, c. 46. Les guàrdies obriren la presó, Paris e Viana 26. Ab prou ganchets obren molts panys, Somni J. Joan 2263. Jo fuy present quant se obriren vostres cartes, Lacavalleria Gazoph. S'ha oberta avui la mística capella, Verdaguer Idilis. Se torbaren cinch minuts a obrir-me, Maura Aygof. 19. a) Obrir algú els ulls: separar les parpelles de manera que quedi visible el globus de l'ull i que aquest sigui capaç de rebre la impressió visiva; fig., estar previngut i molt atent; fig., descobrir allò que s'ignorava. Obri, gentil, los ulls de ta pensa, e esguarda con la via..., Llull Gentil 279. Si l'ome era en gràcia..., obriria los ulls e conexeria e veuria los infinits mals que ha encorreguts, Villena Vita Chr., c. 7. Fon forçat al gentilom que's despertàs, e obrint los ulls, se veu dauant un hermità, Tirant, c. 28. La flor del loto obre els ulls | per veure a Jesús quan passa, Verdaguer Idilis.—b) Obrir els ulls a algú: separar-li les parpelles perquè l'ull pugui rebre impressions visives; dotar algú de la facultat de veure; fer-li conèixer allò que ignorava. Null temps no'n fo altro trobat qui obrís los ulls a hom qui fos nat cech, Serra Gèn. 181. Preneu lo hocell e hobriu-li l'ull, Anim. caçar 50 vo.—c) Obrir algú la boca: separar les mandíbules de manera que quedi visible l'interior de la boca, sia per a menjar, sia per a parlar, etc.; fig., posar-se a parlar. Los hòmens honests, cant menjen, no obren la bocha, Eximenis Terç, c. 11. Com deu fer hom hobrir la boca al falcó o al oçell, Anim. caçar 8 vo. Donchs obre la boca ab veu piadosa, Passi cobles 130. De modo que ets actors no importarà que òbriguen sa boca, Ignor. 28.—d) Obrir la boca a algú: separar-li les mandíbules perquè quedi visible l'interior de la boca; fig., fer-lo parlar. Plàcia a vós, Sènyer, que ubrats nostra boca a dar laors de vós, Llull Cont. 1, 30. Obra la sua boca sel qui obrí la boca de Zacaries, Sants ross. 43 vo.—e) Obrir l'orella o les orelles: escoltar atentament. Per sò obri les orelles; ací parla l'asperit fortifficant, Corbatxo 24. Obri donchs les orelles, dix ell, y atén bé a ço que't diré, Metge Somni i.
|| 2. Fer accessible l'interior d'una cosa separant-ne dues de les seves parts, establint entre elles una solució de continuïtat. Obrir el cap a algú amb una pedrada. Obrir un malalt per operar-lo. Obrir el porc per trossejar-lo. La terra va's obrir, Turmeda Diuis. 33. Quexal de porch li obra'l çes, Coll. Dames 822. Prin una gualina... e cou-la axí ab tot lo ventre sens obrir-la, Flos medic. 58 vo. Guardau-vos que no li obrísseu aquelles glanoletes, Dieç Menesc. i, 7. Un dels cauallers li obrí lo costat, Gerson Passió, c. 13. Els cruiximents de les avellanes en obrir-les entre ses dents la minyona, Pons Com an. 177. Obrir-se de pit: produir-se un animal de peu rodó alguna alteració toràcica per efecte d'haver fet una gran força, sobretot estrebant en el moment d'arrancar un carro. Obrir-se el braç: produir-se una distensió muscular o nerviosa en el braó, per un esforç excessiu (Mall.).
|| 3. Fer accessible en general. Obriu donchs lo bé de vostres grans caxes, Passi cobles 3. Vós obrís la mar en dotze camins perquè lo poble de Israel passàs sens treball nengú, Villena Vita Chr., c. 82. Y eixa blasfèmia ens obre de l'exili els camins, Ruiz Poes. 58. Obrir el pit: manifestar-se clarament, revelar els pensaments o sentiments íntims. Ell se és obert a mi, ell me ha obert sa intenció o son pit, Lacavalleria Gazoph. Esperit obert: esperit ample, no retret. La misericòrdia vostra, la qual axampla e obre lo cor dels peccadors, Villena Vita Chr., c. 22. El déu dels cristians obrís el ver sentit | d'aquells mots enigmàtics, Caymari Poem. const. 68.
|| 4. fig. Donar començament, posar en marxa, en funcionament. Obrir la sessió: començar la sessió. Obrir la caça: començar la temporada de caçar. Obrir el foc: començar a disparar contra l'enemic. Obrir un compte: començar a fer operacions per compte de qualcú. Obrir a una quantitat determinada: en les subhastes, començar a oferir preu per la dita quantitat. Obrir-se el curs: començar el curs acadèmic. Avuy se obren les aules de la Universitat o del Collegi, Lacavalleria Gazoph. Obrirem una suscripció per regalar-n'hi una lliureta de L'Havana, Ignor. 18. Obrir la processó: esser el de davant en una processó. Obrir l'apetit, la gana: despertar l'apetit; fer gana. Un passeig d'aquests obri sa gana, Roq. 1. Obrir la marxa: esser el de davant en un grup o multitud que camina.
II. || 1. Llevar o moure allò que clou, que intercepta l'entrada o la sortida. Obrir les portes. Obrir la tapadora. Obrir les parpelles. Obriren-li portes e tuyt clamaren-li mercè, Desclot Cròn., c. 168. Quan a ella és manat estar, totes les portes li són tancades; puys obren-se quan li és manat lo contrari, Metge Somni i. a) fig. Obrir la porta als abusos: facilitar els abusos. Se obri la porta a particulars interessos, Ordin. Univ. 1596, fol 5 vo. Obriren les portes del perdó als confrares, Serra Calend. folkl. 273.
|| 2. Fer que una cosa formi un angle més gran movent-ne dues o més parts al voltant de llur punt d'articulació i separant-les. Obrir les tisores. Obrir les cames, els braços, les mans, etc. Obrir les ales. Obrir el paraigua. Ab una cadireta qui's pusque obrir, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 183). No tanchs ta mà ne la obres del tot, Jahuda Dits, c. 55. Haja de obrir per tres vegades lo libre, Ordin. Univ. 1560, E vo. S'obre la vela com una ala al sol, Maragall Enllà 9. Tots ens obrim els braços quan ens diem germans, ibid. 22. Obrir-se les poncelles, les flors, etc. a) nàut. Obrir-se: tirar-se el vent més a popa, és a dir, acostar-se a la direcció de la popa del vaixell.—b) intr. Estendre's, eixamplar el seu angle per la separació de les seves parts. «Aquest ventall obre molt bé».—c) intr. Tenir d'amplada (tal o tal extensió). Deu dir... de quantes parts la farà [la nau] e de quin gran, e quant haurà en pla, e quant haurà en sentina, e quant obrirà, e quant haurà per carena, Consolat, c. 47.
|| 3. Fer menys compacte. Obrir les files: fer que les files de soldats tinguin més distància entre cada dos homes. Aquels qui anauen ab don Ató obriren-se, e axí con se degueren acostar a el, faeren carrera als altres, Jaume I, Crón. 26. E'ls serrayns se desrengaren e obriren les scales dels camells encadenats, Desclot Cròn., c. 5. Obrir el cotó: destriar-lo abans de procedir a filar-lo. a) Obrir-se el temps: asserenar-se, alçar-se.
III. Fer (una cavitat, una solució de continuïtat). Obrir un portal, una finestra, etc. Obrir un camí, un carrer, una sèquia, etc. Pot cascú en la frontera de son alberch... obrir portals, Cost. Tort. I, i, 2. Feren obrir un portal, Muntaner, Cròn., c. 64. Declararé ço que demanes, e obrir-t'e lo camí, Genebreda Cons. 224. Pres una exada... e comensà a obrir los fonaments de la esgleya de Roma, Serra Gèn. 290. Mes ell, com entre brévols canyissos, s'hi obre via, Atlàntida iii. Los cavallers li obren pas, Picó Engl. 62. Obrint se pas entre l'agombolament de curiosos, Pons Com an. 160. Ab mines y fonèvols al mur obrin portells, Orlandis Poes. 51.
    Refr.—a) «Clau d'or obri qualsevol pany»: significa que els diners són molt poderosos.—b) «Qui va davant, obre es barranc» (Men.).—c) «En obrir la boca ja li he vist les dents»: es diu referint-se a algú que parla indiscretament, que deixa entendre allò que hauria de romandre secret.
    Var. form. dial.: aubrir, dobrir, aurir, drobir.
    Fon.: uβɾí (pir-or., or., Vilaller, Morella, Sóller, Artà, men., eiv., alg.); oβɾí (Bonansa, La Seu d'U., Benavarre, Calasseit, Benassal, Llucena, Monnòver, Pollença, Sa Pobla, Sineu, Palma, Manacor); oβɾíɾ (Alcalà de X., Cast., Val., Sueca, Pego, Benissa, Tàrbena, Alcoi, Biar, Al., Elx); əwβɾí (Noedes, Rocabruna, Camprodon, Berga, La Bisbal, Centelles, Manresa, Terrassa, Sta. Col. de Q., Valls, Tarr., Felanitx); awβɾí (Isavarri, Esterri, Boí, Andorra, Llavorsí, Torre de Cabdella, Pont de S., Sort, Pobla de S., Organyà, Balaguer, Cervera, Falset, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Benassal); awβɾíɾ (Alcalà de X., Cast., Val.); dubɾí (Fontpedrosa, Ariany); doβɾí (Manacor); dəwβɾí (Fontpedrosa); awɾí (Esterri, Tremp, Ponts, Artesa de S., Balaguer, Cervera, Bellpuig, Ll., Granadella, Riba-roja); ewɾí (Tamarit de la L., Fraga); awɾíɾ (Morvedre, Llíria); dɾuβí (Sineu, Manacor).
    Conjug.: en els paradigmes adjunts, pàg. 841-845, donam la flexió d'aquest verb en el català antic i en els diferents dialectes catalans.
  La flexió admesa generalment en la llengua literària és aquesta: Infinitiu: obrir.—Gerundi: obrint.—Part. pass.: obert.—Pres. d'indic.: obro, obres, obre; obrim, obriu, obren.—Pret. imperf.: obria, obries, obria; obríem, obríeu, obrien.—Pret. indefinit: obrí, obrires, obrí; obrírem, obríreu, obriren.—Futur: obriré, obriràs, obrirà; obrirem, obrireu, obriran.—Condicional: obriria, obriries, obriria; obriríem, obriríeu, obririen.—Pres. de subj.: obri o òbriga, obris o òbrigues, obri o òbriga; obrim, obriu, obrin o òbriguen.—Optatiu: obrís, obrissis, obrís, obríssim, obríssiu, obrissin.—Imperatiu: obre; obriu.
    Etim.: del llatí apĕrīre, mat. sign., sota una forma vulgar *operīre produïda probablement per analogia del seu oposat cooperīre, obrir. El francès i altres parlars romànics presenten també la forma originàriament amb o- en lloc de a- (cf. el fr. ouvrir). Les formes dialectals dobrir i drobir tenen també equivalències de formació en diversos dialectes francesos (cf. Wartburg FEW, i, 103) i són explicades per Wartburg com a procedents d'una forma llatina *deopĕrīre; però també poden esser formacions secundàries romàniques a base del prefix de- aplicat al verb obrir.