DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBSCUR, -URA adj.
Fosc (en tots els seus significats); cast. obscuro. Si en los dits capítols exien algunes coses obscures o dubtoses, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 451). Aquelles coses que són scrites pus breument que és necessari, són diminuïdes e obscures, Cauliach Coll., pròl. Com un formiguer obscur | que l'ocult neguit enfebra, Alcover Poem. Bíbl. 15. Flotava dins un ambient obscur tota arruixada de llum, Ruyra Parada 18.
    Fon.: upskúɾ, uskúɾ (Barc.); opskúɾ, oskúɾ (Val., Palma).
    Intens.: obscuret, -eta; obscurot, -ota; obscuríssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: oscur (Y mapes que serviren a navegants oscurs, Oliver Obres, i, 222); escur (A aquesta sciència demostratiua sien mester vocables escurs, Llull Gentil 4; Nuyt escura fo ans que fossen al Reyal, Muntaner Cròn., c. 23; Per un camí tort, lonch e molt escur, Metge Somni iii); ascur (Dintre era fort ascur, Graal 110); scur (Los raigs del sol són scurs e tenebrosos, Genebreda Cons. 153; Féu-lo pendre e metre en scura presó, Paris e Viana 25).
    Etim.: pres del llatí obscūru, mat. sign.