DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATOBSEQUIAR v. tr.
Fer objecte de grans atencions, de presents, de mostres de gran afecte; cast. obsequiar. Per obsequiar a altra persona, doc. a. 1731 (Segura HSC 103). Amor cruel, tant si obsequia | com si se venja rancorós, Costa Trad. 125. Volgué obsequiar-me, complimentós, amb l'audició d'algunes peces, Pons Com an. 56.
Fon.: upsəkiá (Barc.); opsekiá (Ll.); opsekiáɾ (Val.); oʦəkiá (Palma).
Etim.: derivat de obsequi.