DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBSERVAR v. tr.: cast. observar.
I. || 1. Mirar o examinar amb una atenció seguida. Observar tots los moviments de algú, Lacavalleria Gazoph. Ja detingudament observada la conducta i el desembaràs de la nova minyona, Pons Com an. 188. Quant es metge hagué polsat y observat bé mestre Guiem, Roq. 7.
|| 2. Notar, advertir; adonar-se d'una cosa. En es moment d'asseurer-me observ una cosa, Roq. 36.
|| 3. Fer notar. Al ple de la fuga?—observà en Lluís, Pons Auca 44.
II. Guardar, seguir exactament (allò que està prescrit per llei, manament, estatut, reglament, etc.). Que tingam e obseruem totes les sobredites coses, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Que aquella observ e guart per tal que no's transfigur en la forma de peccat, Llull Cont. 293, 24. La costum observada per los pobladors de Mallorques, Muntaner Cròn., c. 28. Observaren ab subirana diligència castedat, Metge Somni iii. Quant haurà ben observat sa lley de Déu amb constància, Ignor. 18.
    Fon.: upsəɾβá (Barc., Gir.); opseɾβá (Ll.); upsəɾvá (Tarr.); opseɾváɾ (Cast., Al.); opseɾβáɾ (Val.); oʦəɾvá (Palma).
    Etim.: pres del llatí observare, mat. sign.