DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBSTACLE m.
Allò que s oposa al pas, i fig., a la consecució d'un objecte; cast. obstáculo. Als nostres rabins ha fet grans obstacles, Passi cobles 30. Yo no puch a la força de rahó contrastant fer obstacle, Corella Obres 71. Puga remoure ets obstacles que pareixen insuperables, Ignor. 8.
    Fon.: upstáklə (Barc.); opstákle (Val.); ostáklə (Palma).
    Var. form. ant. i dial.: obstàcul (Tortosa, val.). Si algun obstàcul de fustes armades hi havia, doc. segle XV (Col. Bof. xxii, 11).
    Etim.: pres del llatí obstacŭlum, mat. sign.