DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBSTAR v. intr.
Esser obstacle; cast. obstar. Les curials e familiars occupacions qui obsten, Tirant, dedic. Si no obstarà algun impediment de la persona, Ordin. Univ. 1596, fol 125. Això no obstà perquè lo dia vinent..., Genís Julita 128. L'existència d'un fill natural... obstà de tal manera al sí de l'Emília, Oller Febre, i, 190.
    Fon.: upstá, ustá (Barc.); opstáɾ (Val.); ostá (Palma).
    Etim.: pres del llatí obstare, mat. sign.