DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBSTRUIR v. tr.
Tancar el pas amb un obstacle; cast. obstruir. Aplanar-li la via que ha de fer, netejant-la-hi dels obstacles y males petjes que la obstruiren, Obrador Arq. lit. 21.
    Fon.: upstɾuí, ustɾuí (Barc.); opstɾuíɾ, ostɾuíɾ (Val.); opstɾuí, ostɾuí (Palma).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí obstruĕre, mat. sign.