DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBTENIR v. tr.
Aconseguir de tenir; arribar a haver amb esforç; cast. obtener. Com foren a Terol, la dita reyna ab lo senyor rey nostre pare, obtench que'l féu pendre, Pere IV, Cròn. 68. Per manera que obtinguen de nós gràcia, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83). Han obtesa gloriosa corona de martiri, Tirant, c. 9. Lo teu pare obtingué singular victòria, Tirant, c. 364. Ab açò obtendràs vènia e perdó, Canals Carta, c. 53. Cavilant que prenent-ho en broma obtindria el mateix objecte, Pons Auca 265. L'encreuament de races entre els ocellets per a obtenir hi estrambòtiques barreges, Pons Com an. 112.
    Var. form.: obtindre.
    Fon.: uptəní (Barc.); ottəní (Palma); optíndɾe (Ll., Val.).
    Conjug.: segons el model tenir. En el català antic hi havia la forma de participi passat obtès, avui obtingut.
    Etim.: pres de llatí obtĭnēre, mat. sign.