DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBVIAR v. intr.
Oposar-se, posar obstacle; cast. obviar. Per tal que al dit perill sia obviat, doc. a. 1341 (BABL, xi, 423). Per tal que sia obviat a propinqüitat sovinerament inherent de fugir, Ordin. Palat. 107. Tant com les presents ordinacions a la present facultat obvien, doc. a. 1458 (Capmany Mem. ii, 455). Desitjant obviar a semblants abusos, doc. a. 1562 (BSAL, iii, 151).
    Fon.: ubbiá (Barc.); obbiáɾ (Val.); obviá (Palma).
    Etim.: pres del llatí obviare, ‘sortir a camí’, ‘oposar-se’.