Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ocasió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OCASIÓ f.: cast. ocasión.
|| 1. Circumstància oportuna. Aprofitar l'ocasió. Perdre una ocasió. Lunya't de ocasions, prega a Déu, Cobles Mort. Apassionat, enardit per l'ocasió, Pons Auca 59.
|| 2. Circumstància que es presenta. Per ocasió de mudar lo standart de la galera, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 114). Crec que si mai he tingut quelcom d'heroic va ésser en aquella ocasió, Ruyra Parada 22. D'ocasió: de troballa casual i preu més baix que l'ordinari.
|| 3. Circumstància que determina una cosa; causa, allò que produeix un fet. Vós sots ocasió de nostre mal, Muntaner Cròn., c. 77. No fos ocasió de gran dan, Paris e Viana 5. Aquest món és per alcuna ocasió de bé, Llull Felix, pt. i, c. 2. Lançada a tants mals per ocasíó tua, Alegre Transf. 66.
    Loc.

Agafar l'ocasió pels cabells: aprofitar una ocasió que rarament es presenta.
    Refr.
—a) «L'ocasió fa el lladre»: significa que tothom està exposat a obrar malament si les circumstàncies l'hi indueixen.—b) «Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat»; «Qui lleva l'ocasió, lleva el pecat»; «Qui fuig de l'ocasió, fuig de la temptació».—c) «Qui té ocasió, que la prenga»: es diu per recomanar que no es deixin perdre les ocasions d'obtenir alguna cosa.—d) «L'ocasió la pinten calba»; «L'ocasió té un pèl; estirè'l»: es diu perquè generalment les ocasions de fer una cosa molt profitosa es presenten poques vegades i convé aprofitar-les (Mall.).
    Fon.:
ukəzió (or., men., eiv.); okazió (occ., Cast., Al.); okasió (Val.); oсəzió (Palma, Pollença, Manacor); okəzió (Inca, Artà, Llucmajor); əwkəzió o əɫkəzió (en el llenguatge més vulgar mall. i men.).
    Intens.:
—a) Agum.: ocasionassa.—b) Dim.: ocasioneta.
    Var. ort.
ant.: occasio (Llull Blanq. 1; Eximenis Conf. 6); oquasio (doc. a. 1428, ap. Rev. Cat. iii, 245); hocasio (Graal 158; Geomancia 332); occasiós (provençalisme usat per Ausiàs March xxxiv i cvi).
    Etim.:
pres del llatí occasiōne, mat. sign.