Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ocasionar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OCASIONAR v. tr.
|| 1. ant. Posar en ocasió d'una cosa. Per so que més vos amàs e vós pus fortment lo occasionàssets de molt amar, Llull Cont. 285, 17. Com los hòmens són pus fortment occasionats a fer bé e a esquivar mal, ibid. 329, 28. D'aitant com la volentat és occasionada que fassa a hom fer totes estes coses per la vostra amor, ibid. 330, 19. Lo ballester és occasionat de dar al parador alguna cosa, Llull Blanq. 3.
|| 2. Esser ocasió d'una cosa; causar, produir: cast. ocasionar. Per lo dany que pot occasionar tallar carn pigotera, doc. a. 1684 (BSAL, viii, 368). Es gastos y perjuys que aquest fanal ha ocasionats eren ben excusadors, Ignor. 32. Si aquesta petita fama m'ha ocasionat molèsties, Ruyra Parada 4.
    Fon.:
ukəziuná (Barc.); okazioná (Ll.); okazionáɾ (Al., Cast.); okasionáɾ (Val.); oсəzioná (Palma).