DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OCIÓS, -OSA adj.: cast. ocioso.
|| 1. Que està en oci, desocupat. Los reys e los grans senyors de aquest món són moltes vegades ociosos, Llull Felix, pt. i, c. 12. Ànima qui de bé és ociosa, és diligent de mal, Llull Mil Prov. 474. Lexa semblants coses a homens otiosos, Metge Somni iii. La Guelfa... trobant-se molt bella e molt loada, rica, fauorida e ociosa, Curial, i, 4. Desfullava, ociosa, una margarida, Barceló Poes. 108.
|| 2. Inútil, que no treu cap enlloc. Algú sobreabunda de riquesas ociosas, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 18. De tota paraula ociosa haurem a retre compte, Cons. Prov. 6.
    Refr.
—«L'ociós, rara volta és virtuós».
    Fon.: usiós (Barc.); osiós (Val., Palma).
    Intens.: ocioset, -eta; ociosot, -ota; ociosíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: otiós; occiós (Llull Felix, pt. i, c. 6).
    Etim.: pres del llatí otiōsu, mat. sign.