Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ocupar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OCUPAR v. tr.: cast. ocupar.
|| 1. Prendre possessió d'un lloc, d'una cosa, i establir-s'hi; apoderar-se'n i situar-s'hi com a posseïdor. Es vengut a occupar lo regne de Cicília, Desclot Cròn., c. 136. Tota la terra fou presa e occupada per les dites grans companyies, Pere IV, Cròn. 381. Roma... hagué leuada als grecs Hispanya e en tot la hagué occupada, Tomic Hist. 19. Trobà la vila abandonada y l'ocupà, Costa Agre terra 182.
|| 2. Estar situat en un lloc i omplir-lo amb la seva presència. Ocupaven ells sols un dels més extensos quadros, Pons Com an. 8. Se fon... i al lloc que ocupava, apareix tot seguit la testa d'una dona, Ruyra Parada 18. a) refl. Cobrir-se el cel de núvols. «El cel està ocupat»: està ennuvolat.—b) fig. Estar en possessió d'un càrrec; exercir-lo. Les honors... són preses e occupades per les males persones, Genebreda Cons. 197. Lo rector ocuparà lo lloch de dit conservador, Ordin. Univ. 1638, fol 21.
|| 3. ant. Apoderar-se, prendre per a si una cosa (contra el voler de qui la posseïa). a) En ús no pronominal. Los rics... guasten e ocupen los béns temporals los quals freturegen los pobres, Llull Blanq. 1. E de companyons que eren, occupen a si mateixes la senyoria, Metge Somni iii. He preses e ocupats ab mi aquests vaxells d'or e d'argent, Scachs 39.—b) fig. Curial... anvides aquella nit pogué dormir, tant fonch ocupat de inextimable plaer, Curial, i, 8. Una freda suor occupa tots mos membres, Alegre Transf. 47.—c) En ús pronominal. E se ocupà de tota la terra mosènyer en Joan, Muntaner Cròn., c. 270. Tot cavaller se pot ocupar tots los vaxells en què ha presa sa vianda, Scachs 39. No havent temor de negú, se occuparan tot lo meu imperi, Tirant, c. 222.
|| 3. Emprar en una feina; donar treball a què aplicar-se. Com sia occupat en les necessitats de sa muller e de sos infants, Llull Cont. 316, 7. Has l'enteniment occupat en diuerses imaginacions, Genebreda Cons. 106. En oració haueu a occupar tota la vida vostra, Villena Vita Chr., c. 5. Lo rumor de guerra té molt ocupats a tots los armers, Lacavalleria Gazoph. a) Ocupar una femella: cobrir-la. «Hem portat la cabra al boc per ocupar-la» (val.).
|| 4. refl. (regint la prep. en) Aplicar-se a una cosa com a un treball, com a una activitat. Tots cells qui s'occupen en multiplicar béns temporals e de fortuna, liguen cadenes a si mateys, Genebreda Cons. 34. Los studiants se occupen en hoyr sermons, Ordin. Univ. 1596, fol 59. En lloch d'estudiar o d'ocupar-se en coses més sèries, Ignor. 18.
|| 5. refl. (regint la preposició de) Fer d'algú o d'alguna cosa l'objecte de la seva atenció, de la seva cura. Un pintor de Viena que s'ocupa de treure vistes, Roq. 42. Abans d'ocupar-mos des seu projecte, Ignor. 8. D'aquell suicidi se n'ocuparen en el poble, Rosselló Many. 50.
|| 6. refl. (ús dialectal) Adonar-se, haver esment d'una cosa (Benassal, Alcalà de X.). «¿Has vist quin gos ha passat?—No me n'hai ocupat».
    Fon.:
ukupá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); okupá (occ., Maestrat, mall.); okupáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí occŭpāre, mat. sign. || || 1, 2, 3, 4.