DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ODRE m.
|| 1. Cuiro sencer d'un quadrúpede, especialment d'una cabra, girat de dins a fora, susceptible de tapar-se i destapar-se per una de les potes, i destinat a transportar o guardar líquids, com vi, oli, etc.; cast. odre, pellejo. L'àer qui és en l'odre plen de vent, Llull Cont. 342, 21. Beguem aquí de un vi que's trobà en un odre, Pere IV, Cròn. 137. Dos odres oliers de pocha valor, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Puys tolt lo cap de dit rey, mès-lo en un odre, Metge Somni iv. Si lo ventre és percudit, sone com a odre mig ple de aygua, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 6. Els atenencs... entre festins joiosos saltaren sobre els odres qui lluïen, Riber Geòrg. 52.
|| 2. Mesura d'oli equivalent a mitja càrrega o a tres mesures pròpiament dites, o sia, a 49'50 litres (Mall.).
|| 3. fig. Embriac habitual (Men.); cast. cuba.
    Loc.—a) Fer-ne un odre, de qualcú: matar-lo, escorxar-lo (Mall.).—b) Mal vingués girat, com ets odres!: es diu d'un que es fa esperar massa, que no arriba a venir mai, o que, al contrari, ve contra el gust del qui l'espera (Mall.).
    Fon.: óðɾə (or., bal.); óðɾe (occ., val.).
    Intens.: odràs, odrarro, odret, odrot.
    Var. ort. ant.: hodre (Hodre d'alquitrà, Leuda Coll. 1249).
    Sinòn.:— || 1, bót.
    Etim.: del llatí ŭtre, mat. sign. || 1.