DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATOFEGAR v. tr.: cast. ahogar,
|| 1. Matar impedint la respiració; impedir de respirar. Ell lo menava al riu e aquí lo offegava, Pere IV, Cròn. 291. Però bocí ab què 'ls ofegue | no'ls vull donar, Somni J. Joan 2007. O Mort, vulles-me offegar ara mateix, Vent. Pel. 30. Em pujaven del pit al coll, tapant-me'l, ofegant-me, Pons Com an. 72. a) refl. Morir per defecte de respiració; no poder respirar. Se offega en les corrents aygues de una fonda céquia, Pereç St. Vicent 62. No podia tornar alè, ans se ofegaua, Curial, ii, 104. Tot bleixant i ofegant-se, Víct. Cat., Ombr. 97.—b) hiperb. Ofegar a algú la set, la calor, la vergonya, etc. La set de vosaltres que us mata y offega, Passi cobles 14. L'ofegava la vergonya, Pons Auca 279.—c) fig., en sentit immaterial. Les aygues del peccat són entrades dins l'ànima e han-la offegada, Villena Vita Chr., c. 47. Los delits del món qui maten e offeguen la ànima, ibid., c. 220. Los meus juhís la dolor los offega, Ausiàs March xcii.
|| 2. Apagar, extingir (el foc, la vida, la germinació, etc.) privant l'accés de l'aire. Aquell foch offeguat de la hypocrital malícia... cremaua tostemps sense fer flama, Villena Vita Chr., c. 128. Per ofegar el caliu de son cor, Pons Com an. 49. Ofegar la carbonera: tapar-ne tots els forats, o bé tirar-hi aigua, perquè s'apagui. Lo que serà sembrat en lloch de aygues, ofegar-se-ha, Faules Isòp. 14. Les riqueses són axí com espines que offeguen lo forment, Collacions 199 (ap. Aguiló Dicc.). Molt souint les dolentes herbas offegan los blats y los bolcan per terra, Agustí Secr. 80. Ofegar el capoll: matar la crisàlide que el capoll de seda conté, sotmetent lo a l'acció del vapor d'aigua en caixes tancades. a) fig. Per ofegar l'anyoransa | dins un abraç fraternal, Salvà Poes. 152.
|| 3. Coure a foc suau, ben tapat i amb poca aigua, perquè l'aliment es penetri bé de les grasses i altres ingredients; cast. rehogar, estofar.
|| 4. Impedir la propagació (d'un so, d'una veu, d'un impuls interior, d'un sentiment, etc.). Ofegant lo brugit de la batalla, Atlàntida introd. Li esclatà un tropell de tos de sobte y li ofegà la paraula, Pons Auca 282. El ressò ofegat pel xirigueig de l'aigua, Víct. Cat., Ombr. 21. Protestes ofegades de respecte forsós, Galmés Flor 33. Palpita un plor ofegat, Riber Sol ixent 61.
Loc.
—Ofegar-se en poca aigua, o dins un got d'aigua, o en el test de les gallines: espantar-se fàcilment, deixar-se vèncer per dificultats petites.
Refr.—a) «Qui menja aviat, s'ofega».—b) «Qui tot sol s'ho menja, tot sol s'ofega»: es diu per aquells qui volen per a ells tots els avantatges, sense pensar que també es carreguen tots els perills.—c) «Els rics moren de fam, i els pobres ofegats» (Men.).
Var. dial.: aufegar.
Fon.: ufəɣá, əwfəɣá (or., bal.); ofeɣá, awfeɣá (occ.); ofeɣáɾ, awfeɣáɾ (val.).
Var. ant.: afogar.
Etim.: del llatí vg. offĭcare, var. del clàssic offōcare, mat. sign. || 1.