DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OFENDRE v. tr.
|| 1. Danyar, fer mal; cast. dañar, ofender. Lo qual los meus ulls e los sentiments ofené, Tirant, c. 280. Tota súbita mutació que fa la natura la offén e la debilita, Albert G., Ques. 27 vo. Si alguna cosa haurà entrat en l'ull e que'l nafre e que l'endoloresca e offena aquell, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1. Aquest mot ofén les mies orelles, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Atacar, agredir; escometre per fer mal; cast. ofender, atacar. Encara per offendre y damnificar los enemichs, Pere IV, Cròn. 331. Solament per deffendre, e no per offendre no seria bé que nós estiguéssem en lo regne de València, Epist. Pere 125. Elles entenen... saber argumentar, offendre, defendre e rahonar un fet, Metge Somni, iii. Seran poderosas les forces militars no sols en resistir però en offendre majorment, Canyelles Descr. 497. a) fig. Y per camí ubert no devallàs lo lum per offendre les tenebres, Alegre Transf. 44.
|| 3. Ferir algú en la seva dignitat; ultratjar; cast. ofender. Lo batle offén lo rey e son poble, Llull Felix, pt. i, c. 7. Demanam perdó als qui offendrem, Tirant, c. 64. Lo savi no farà tals actes que offena, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 4. La pregunta no anava per ofendre-us, Vilanova Obres, xi, 239. Ofendre Déu: ultratjar-lo pecant. No tem Déu ofendre per colpa de peccat, Scachs 7. a) refl. Sentir-se ferit en la pròpia dignitat; sentir-se molestat íntimament. Jo vos prego de no ofendrer-vos de lo que jo diré, Lacavalleria Gazoph. No vos ofengueu si vos dich que no teniu rahó, Ignor. 3.
|| 4. Molestar, causar enuig o malestar; cast. molestar. L'ayre és tan fresquet, que el sol no ofén, Bosch Rec. 86. La claror l'ofenia, els ulls se li aclucaven, Oller Febre, i, 128.
    Fon.: ufέndɾə (or.); uféndɾə (men., eiv.); oféndɾe, awféndɾe (occ., val.); oféndɾə, əwféndɾə (mall.).
    Conjug.: segons el model entendre. La tercera persona singular del present d'indicatiu sol escriure's ofèn, amb accent greu, mentres que entén s'escriu amb accent agut.
    Etim.: del llatí offendĕre, mat. sign. El significat primari del verb llatí era ‘ensopegar’, i aquest significat es troba aplicat al català ofendre en el diccionari de Pere Torra (any 1726), però és un simple llatinisme inusitat.