DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OFICINA f.: cast. oficina.
|| 1. Lloc on es treballa en l'elaboració o preparació d'una cosa; especialment, lloc on es fan les preparacions farmacèutiques. En la bellesa e en les eynes e en les officines del monestir se gloriejaua lo abat com les mostraua, Llull Felix, pt. viii, c. 66. La tafona, l'oficina més important, Rosselló Many. 23. a) fig. Molt avets en home be ordonades les accions e les uficines de les potències de la ànima Llull Cont. 51, 15. Se li era debilitat el fetje, qui és la oficina de la sanch, doc. a. 1677 (BSAL, viii, 349).
|| 2. Lloc on es fa un dels serveis d'una administració. Mos ha duyt es mateix destorb que du cada any a totes ses oficines, Ignor. 76.
    Fon.: ufisínə (or., men., eiv.); ofisína (val.); ofisínɛ, awfisínɛ (Ll.); ofisínə (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: oficinassa, oficinarra.—b) Dim.: oficineta, oficinetxa, oficineua, oficiniua, oficinona, oficinoia.—c) Pejor.: oficinota, oficinot.
    Etim.: pres del llatí officīna, mat. sign. || 1.