Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  olorar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OLORAR v. tr.: cast. oler.
|| 1. Aspirar l'aire amb el nas per sentir l'olor; percebre l'olor. Perden lo oyr | e l'olorar, Spill 10017. Sos lliris olorant blancs com la neu, Verdaguer Idilis.
|| 2. fig. Cercar dissimuladament, com qui ensuma o cerca per l'olor. Aquest olora mon diner: Olet hic aurum meum, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. fig. Descobrir o endevinar per algun indici. Com si olorés les males intencions, Casellas Sots 24. En Bonosi, olorant un bon gatge, va comprometre's a trobar hàbils nedadors, Ruyra Pinya, ii, 224.
|| 4. usat com a intr., amb el sentit de ‘fer olor’, no existeix en català, i és per castellanisme que Nebrija en el seu diccionari va atribuir al verb olorar aquest ús i significat: «Olorar, llansar de si olor..., Olorar bé llansant olor..., Olorar a cabró» (Nebrija Dict.).
    Fon.:
uluɾá, i vulgarment əwluɾá (pir-or., men., eiv.); oloɾá, i vulgarment awloɾá (occ.); oloɾáɾ, i vulgarment awloɾáɾ (val.); oloɾá, i vulgarment əwloɾá (mall.).
    Var.
ant.: odorar; aulorar (Alguns sabens auloren vostre ram, Lleonard de Sors, Cançon. Univ. 88).
    Etim.:
del llatí odōrare, mat. sign.