| |||
|
ometre |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
OMETRE v. tr.
Deixar de fer o de dir; cast. omitir. Complides armes de cavalls a nostre cavalleriç liurar no ometa, Ordin. Palat. 83. E creu-se que aquelles han volgut ometre, Carbonell Ex. Joan II, pròl.
Fon.: umέtɾə (Barc.); ométɾe (Val.); omə́tɾə (Palma).
Var. ort. ant.: obmetre (doc. a. 1405, ap. Ordin. Hosp. 114; Trobes V. Maria [120]).
Conjug.: segons el model prometre.
Var. form. (castellanisme inadmissible): omitir.
Etim.: pres del llatí ommĭttĕre, mat. sign.