Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  omplir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OMPLIR (i ant. umplir). v. tr.
Fer ple; ocupar la capacitat d'una cosa (en sentit material i figurat); cast. llenar. Los mariners... fan crou del arbre e de la antena per tal que la vela s'umpla de vent, Llull Cont. 117, 3. E fiu umplir les sisternes d'aygua, Muntaner Cròn., c. 259. Les filles de Dànaus desempararen los vexells que volien umplir d'aygua, Metge Somni iii. Mas, aprés mort, Déu és lo qui l'om umple, Ausiàs March cxii. Puix lo tou de tal açut | nunqua 's pot omplir del tot, Cons. casat 190. Si prest s'omplia sa gerra, | no tant s'omplia son cor, Costa Trad. 33. Tots dos l'omplien d'observacions, Pons Com an. 138. Omplir el ventre o la panxa: alimentar prou, assaciar. Sa pobrea qui roba allà ahont pot per omplir-se sa panxa, Ignor. 13. Omplir-se: alimentar-se prou, assaciar-se. La nit va omplint d'ombres misterioses les vessants, Massó Croq. 22. a) Entre cadirers, posar dins el seient de la cadira les deixies de bova, fulla, etc., per reforçar-lo.—b) fig. Agradar, satisfer completament. No omplia pas tant an en Deberga la noya, Oller Pil. Pr. 13.
    Refr.

—«De gota en gota s'omple la bota»; «De mica en mica s'omple la pica»: significa que l'acció lenta però insistent arriba a tenir gran eficàcia.
    Fon.:
umplí (or., Sóller, Artà, Inca, Petra, Felanitx, men., eiv.); omplí (La Seu d'U., Organyà, Tremp, Cervera, Bellpuig, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Morella, Vinaròs, Benassal, Llucena, Monnòver, Pollença, Sineu, Palma, Manacor); omplíɾ (Alcalà de X., Cast., Val., Sueca, Gandia, Pego, Alcoi, Biar, Al., Elx); əmplí (Reus); amplí (Esterri, Pobla de S., Tremp, Ponts, Cervera, Falset); awmplí (Artesa de S.); umpɾí (Alguer).
    Conjug.:
en els paradigmes adjunts es dóna la flexió de omplir en els dialectes actuals.
taula 
Es un verb inexistent en el llenguatge parlat de gran part de la zona del català pirenenc-oriental, i també s'usa molt poc o no s'usa gens a les localitats Figueres, Alós, Isavarri, Boí, Andorra, Llavorsí, Vilaller, Torre de Cabdella, Bonansa, Pont de S., Sort, Benavarre, Tamarit de la L., Balaguer, Lleida, Fraga, Granadella i Riba-roja; els seus substituts són omplenar, emplenar, complir i aplenar (cf. Alcover-Moll Flexió 52). Les formes usades en la llengua literària moderna són: Infinitiu: omplir.—Gerundi: omplint.—Participi passat: omplert o omplit.—Pres. d'indic.: omplo, omples, omple, omplim, ompliu, omplen (en baleàric umpl, umpls, umpl, omplim, ompliu, umplen).—Pret. imperf. d'indic.: omplia, omplies, omplia, omplíem, omplíeu, omplien.—Pret. indefinit: omplí, omplires, omplí, omplírem, omplíreu, ompliren.—Futur: ompliré, ompliràs, omplirà, omplirem, omplireu, ompliran.—Condic.: ompliria, ompliries, ompliria, ompliríem, ompliríeu, omplirien.—Pres. de subj.: ompli, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin (i en baleàric umpli, umplis, umpli, ompliguem, ompligueu, umplin).—Optatiu: omplís, omplissis, omplís, omplíssim, omplíssiu, omplissin (i en val. omplira, omplires, omplira, omplírem, omplíreu, ompliren).
    Etim.:
del llatí implēre, mat. sign. La forma catalana normal procedent de implēre és emplir (conservada en el català occidental); la forma omplir sembla esser efecte d'un creuament de implēre i complēre (com obrir s'explica per interferència de aperīre i operīre).