DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OPERAR v.: cast. operar.
|| 1. tr. Acomplir un agent l'obra que li és pròpia; obrar. En la vida s'hi era operada una transformació, Galmés Flor 48. «La fe opera miracles». a) absol. «El medicament ha operat»: ha fet efecte, ha estat eficaç.
|| 2. tr. Sotmetre a una operació quirúrgica. Un metge com opera no té compassió, Ignor. 60. «Han operat el meu pare d'un tumor».
|| 3. intr. Actuar aplicant un principi, una regla. Operant amb lo número 216 que resulta de sumar totes les unitats..., Serra Calend. folkl. 341.
|| 4. refl. Obrar-se, esdevenir-se, prendre realitat. Em deia que ben prest s'operaria en el meu estament una gran tramudança, Riber Miny. 114.
    Fon.: upəɾá (or., men., eiv.); opeɾá (occ., mall.); opeɾáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí opĕrāri ‘obrar’.