Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oposar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OPOSAR v. tr.
Posar contra algú o alguna cosa; cast. oponer. Li és opposada altra ciutat criminosa, Eximenis II Reg., c. 3. Si jo no m'hi opposàs, ja li hagueren devorades totes les sues riqueses, Genebreda Cons. 37. Ell oposa gent de peu al enemich que'l seguia, Lacavalleria Gazoph. I fort i ferm oposa la seva a llur empenta, Atlàntida iii. Especialment: a) Manifestar una cosa contrària a algú o a alguna cosa. No respons a les coses que aquests te opposen, Gerson Passió, c. 8. Si no serà opposada excepció, Pragm. Aud. Mall. 24 v.o.—b) refl., ant. Opositar; optar a un càrrec, dignitat, etc., al·legant els propis mèrits i suficiència en oposició als altres que hi opten. Qui per voler legir entenguen opposar-se a dites càthedres, Ordin. Univ. 1560, fol D. Qualsevol persona que se opposarà a qualsevol cadira, ibid. 1638, fol 4. Crida per qui's vulla oposar per una plassa de trompeta, Rúbr. Bruniquer, v, 331.—c) refl. Esser una cosa contrària a una altra.
    Fon.:
upuzá (or., men., eiv.); opozá (occ., Maestr., mall.); opozáɾ (Cast., Al.); oposáɾ (Val.).
    Etim.:
adaptació del llatí opponĕre, mat. sign., amb la conversió de ponĕre en pausare ocorreguda en el llatí vulgar.