DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OPOSICIÓ f.
Acció i efecte d'oposar o oposar-se; cast. oposición. A tot perill que a nós per oposicions o en altra manera pogués esdevenir, Ordin. Palat. 57. A la qual opposició no soffesticadament faré una resposta, Corbatxo 68. Especialment: a) astron. Situació relativa de dos astres quan llurs longituds difereixen en 180 graus. Per egualar la opposició del sol e de la luna, Gilber-Corsuno Astrol. 4.—b) Minoria que en els cossos legislatius impugna habitualment els actes i la doctrina del Govern.—c) Concurs d'aspirants a una càtedra, càrrec, etc., que es fa mitjançant exercicis en què proven llur capacitat o llurs mèrits. Seran fetes les oppositions, Ordin. Univ. 1596, fol 37. Càthedra de Metaphísica obtinguda per opposició, ibid. 1629, q. 3. Havia fet oposicions a una càtedra, Roq. 10. Havia tret bon número a les oposicions, Adlert Salze 8.
    Fon.: upuzisió (or., men., eiv.); opozisió (occ., Cast., Al., mall.); oposisió (Val.).
    Intens. (en l'accepció c): oposicionassa, oposicioneta.
    Etim.: pres del llatí oppositiōne, mat. sign.