DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OPRIMIR (i ant. oprémer). v. tr.: cast. oprimir.
|| 1. Exercir pressió, molestar amb el pes. Ara veus aquest aytal com jau, oppremut de faxugueses e de grans cadenes, Genebreda Cons. 24. Sa fatiga son pit oprimeix, Aguiló Poes. 125. En Janret es va sentir el cor oprès, Massó Croq. 103.
|| 2. fig. Afeixugar amb un rigor excessiu. Que per la corrupció dels testimonis ueritat se'n foga o és opremuda, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 308). Los menors són molt opremuts per los majors, Scachs 29. Y los richs no opprimesquen los pobres, doc. a. 1503 (Col. Bof. xli, 367). La serenitat que hi ha en mi s'és opresa, Carner Sonets 76.
    Fon.: upɾimí (or., men., eiv.); opɾimí (occ., Maestr., mall.); opɾimíɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.: segons el model partir. Es conserva modernament la forma de part. pass. oprès (al costat de oprimit) com a reminiscència de la conjugació de oprémer.
    Etim.: del llatí opprĭmĕre, mat. sign.