Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oprobi
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OPROBI m.
Deshonor públic, ignomínia; cast. oprobio. Alguna persona gran o poca los dirà algun oprobi o escarn, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 276). Era congoxós a oprobis a sostenir, Oliver Exc. 76. Es seu nom ha romàs com es més gran oprobi de s'humanidat, Ignor. 14.
    Fon.:
upɾɔ́βi (Barc.); opɾɔ̞́βi (Val., Palma).
    Var. form.
ant.: oprobri (Portant los opprobris y vostres conflictes, Passi cobles 114; Comportant lo nom de oprobri de estèril, Corella Obres 369).
    Etim.:
pres del llatí opprobrĭum, mat. sign.