Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. or
veure  2. or
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. OR m.: cast. oro.
|| 1. Metall preciós, groc, molt mal·leable i dúctil, molt feixuc (pes atòmic 197'2), inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius, molt estimat per la fabricació de moneda i de joiells. Les caxes contenen més de tresor com són plenes d'or e d'argent, Llull Cont. 315, 28. Lo qual era bullat ab bulla de or, Pere IV, Cròn. 37. Un trono d'or hi resplendia encara, Costa Poes. 50. Or verge: el dit metall tal com surt de la mina. Or de copel·la: or purificat al foc. Or de canal o en barra: el que no ha estat treballat. Or de martell o de pic de martell: el que ha estat treballat a cops de martell. Or en palla: palla d'or que es troba dins les mines (Lacavalleria Gazoph.). Or batut o picat: el que ha estat batut fins a aprimar-se formant una làmina molt fina. Or de petxina (Cat.), o de conxa (Val.), o de copinya (Mall.): or dissolt per a escriure. Or potable: preparat líquid a base d'or, que els alquimistes feien perquè es pogués beure aquell metall, considerat molt eficaç contra certes malalties. Pany d'or: fulla prima d'or batut. Or filat, o Fil d'or, o Or tirat: or reduït a peces molt primes, a manera de filaments. Gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat ab la cortapisa lauorada per subtil artefici, Tirant, c. 435. Bossa richa obrada tota de or tirat, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Una correja d'or tirat, doc. a. 1533 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.) Or brunyit: el que ha estat abrillantat per fricció o per tractament amb altres productes. Or mat o opac: el que no té la lluentor de l'or brunyit. Or fi: el que no té mescla d'altre metall. Or de llei: el que té l'aleació legal d'or i de coure. Or baix: el que no és de llei, sinó que té menys or del legal. Or vell: el que fa temps que ha estat tret de la mina i té un color groc fosc o una mica vermellós. Or blanc: el barrejat amb argent. Or verd: aleació de 70 parts d'or i 30 d'argent. Or de Luca: (ant.) classe d'or baix, poc mal·leable. Una tunixella de seda blava molt vella, brodada d'or de Luca, doc. a. 1470 (Aguiló Dicc.). Car és pijor que or de Luca | lo trist del vell, | que nunca té gens a martell, Somni J. Joan 1152. Color d'or: color groc brillant. Quant vendrà que tindrà color de or, Robert Coch 26.
|| 2. Color groc semblant al de l'or. De l'arbre del fruit d'or [=el taronger], Atlàntida dedic. S'apleguen en garbes d'or, Salvà Poes. 55. Ruixat d'una pols d'or, Ruyra Parada 84. a) En el blasó, color groc, que s'indica per un puntejat.—b) Or i flama: color groc i vermell del blasó o de la bandera. Lo senyor Rey en Martí posà lo seu estendart reyal d'or e flama en la plaça, Ardits, i, 158 (1408). La una d'or e flama e les dues argentades per obs dels estendarts del dit senyor rey, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). V. oriflama.
|| 3. fig. D'or: molt bo, preciós. Deixau-me, rossinyols, per festejar-lo, | la dolça llengua d'or, Verdaguer Idilis. El pic de l'abella d'or de mondanitat, Ramis Clar. 126. El segle d'or: el segle de més florida d'una nació, d'una cultura.
|| 4. Objectes d'or; monedes d'or; fig., riqueses. Ultra l'or poch | letra hi tenia, | la qual venia | a un marchant, Spill 1428. Hon tot se consuma, com l'or en les guerres, Proc. Olives 1892. No deixava son or... sinó ab molta seguransa, Agustí Secr. 1. Especialment: a) Conjunt de joiells, generalment agulla de pit i arracades, que el promès regala a la núvia (val.).
|| 5. Nom de diferents metalls que semblen or. Or fals, o or berberí, o or de bandereta: oripell, full de llautó brillant com l'or; cast. oropel, similor. Or mifall: (ant.) oripell. Sis fils de collars color de or mifall, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Or de la Bòria o Or de llumenera (Barc.), o Or de cornetí, o Or que caga Melxor (Val.): el llautó. Or de lata: làmina de metall flexible que crepita molt «nisi ex minima tenuitate crepitare non possit» (Esteve Eleg., n 8 v.o). Or de gat: mica (mineral). Or musiu: sulfur d'estany, pólvores cristal·lines escamoses de color d'or; cast. oro musivo. Or francès: metall ordinari cobert d'una capa prima d'or, que s'empra per a fabricar objectes de bijuteria.
    Loc.
—a) Com un pom d'or: es diu d'una persona de figura bella i graciosa.—b) Com una copeta d'or: es diu d'un lloc o objecte extremadament net.—c) Com un fíl d'or: es diu del cabell molt ros.—d) Poder fiar or batut, a algú: poder-se-li confiar qualsevol cosa, esser persona digna de tota confiança.—e) Gastar molt en or berberí: fer ostentació de riquesa sense tenir-ne.—f) No voler algú o alguna cosa ni carregat d'or, o ni pesat d'or: no voler-lo a cap preu, considerar-lo indesitjable.—g) Prometre muntanyes d'or: prometre coses excessives, que no es podran donar o complir.—h) A pes d'or: a preu molt alt, com si fos or venut a pes. Vestits de seda y vellut | que a pes d'or fan dur d'Itàlia, Picó Engl. 58.—i) Valer més or que no pesa: esser boníssim, immillorable.—j) Fer-se d'or: fer-se molt ric.—l) Fer-se sa barba d'or (Mall.): guanyar molts de diners. (Mall.). Amb sas seuas magarrufas se feya sa barba d'or, Aguiló Rond. de R. 16.—m) Esser més fi que l'or portuguès: esser molt llest, molt viu d'enteniment.
    Refr.
—a) «L'or, com més fi és, més es doblega»: vol dir que les persones entenimentades han d'esser flexibles i tolerants.—b) «No hi ha pany quan la clau és d'or»: significa que la riquesa no troba portes tancades.—c) «L'or no ha de menester daurar»: vol dir que les coses bones de si, no necessiten adorns ni millorances externes.—d) «El temps és or»: significa que convé aprofitar bé el temps perquè val molt.—e) «No és or tot lo que lluu»: significa que no tot allò que sembla bo, és efectivament bo.
    Fon.:
ɔ́ɾ (pir-or., or., occ.); ɔ̞́ɾ (val.); ɔ̞́r (men.); ɔ̞́ (mall.). La dificultat per a pronunciar la ɾ final en certs dialectes, ha fet que es produís la pronúncia vulgar ɔ́ɾt, general en el català oriental, i ɔ́ɾə a petits endrets (Agullana, St. Llorenç de Cerdans, pagesia d'Eívissa).
    Var. ort.
ant.: aur (En axí con l'argent o l'aur se purifica en lo foch, Llull Gentil 254; Una olla plena de dobles d'aur, Eximplis, i, 74).
    Etim.:
del llati auru, mat. sign. || 1.

2. OR adv. o conj. ant. (gal·licisme)
Ara doncs. E sobre açò dix l'Apostoli: Or dites uós n'Alart de Balari, Jaume I, Cròn. 532. Bell frare, or reguardes la gent de vostre reyalme, Muntaner Cròn., c. 121.