Diccionari Catalą-Valencią-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ora
veure  2. ora
veure  orą
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

1. ORA f. ant.
Vora, vorera; cast. orilla. Per les ores dels rius e de les fonts seran molts beyls arbres, Llull Gentil 285. Cobertor ab les ores grogues e en mig vermell, doc. a. 1343 (Sanchis Vida 32). Sąuenes serrahinesques ab ores de seda, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 299). Deu esser fassida, per totes les ores de la barcella de lates de ferre, Cost. Tort. IX, xv, 7. A la ora de la mar entre lo muntanyar blanch e los pinatells de la platja de Valčncia hixqué un peix, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). Acostant-se sa clemčncia al dit pou, recolzą's sobre la ora de aquell, Villena Vita Chr., c. 124. Fareu que tinga lo canyiz ores de dues canyes doblades a totes parts perque no cayga ni's derrame la arena, Anim. caēar 85 vo. A la ora del fossat asetią ab gran diligčncia sos reparos, Esteve Eleg. m 1 vo. a) usat com a prep., Vora, a la vora de. Si alguna persona posarą ora lo pou arnes de abelles, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191).
    Etim.:
del llatķ ora, mat. sign.

2. ORA f.
Ventet suau, fresc i placčvol, de manera que no fa fred ni calor ni amoļna; «Fa una bona ora» (Selva del Camp, Caēą de la Selva). Temperatura suau i apacible sense fred ni calor, tant a l'estiu com a l'hivern; «Fa una bona ora» (Catalunya). Les accepcions indicades, i les frases citades, són preses del treball de Mn. Antoni Griera sobre els noms del vents (BDC, ii), el qual afegeix que en aquesta frase «Fa una bona ora» ha quedat petrificat el mot llatķ aura, ‘vent suau’. No acaba d'esser segur que tot plegat no sigui un modisme a base del mot hora.

ORĄ topon.
Ciutat del nord d'Africa, famosa en l'edat mitjana i ocupada per Espanya des de l'any 1509 fins a les darreries del segle XVIII; cast. Orįn. Era stat pres per los moros de Orą, Tirant, c. 374.
    Loc.

Anar-se'n a Orą: anar-se'n del cap, perdre l'enteniment (Palma de Mall.). Es diu fent un joc de paraules entre Orą i orat.
    Etim.:
de l'ąrab waran, ‘retall’.