DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORACLE m.: cast. oráculo.
|| 1. Resposta feta en nom de la divinitat al qui anava a consultar-la al seu temple; el mateix temple o lloc on es donava la resposta; la mateixa divinitat o el seu intermediari per a donar-la. Qui pot manifestar l'oracle dels déus en nit sagrada, Costa Trad. 186.
|| 2. Paraula de Déu anunciada per intermediaris (profetes, apòstols, etc.). Los sants oracles del dia de demà, Llorente Versos 46.
|| 3. fig. Resposta o opinió considerada infal·lible o certíssima. Oracle per a tots fou sa paraula, Llorente Versos 104.
|| 4. fig. Persona que tothom escolta per la seva saviesa o per la seva autoritat en una matèria. Consultà amb l'oracle veí, o sigui el jovenet del costat, sobre l'èxit de sa capritxosa empresa, Pons Com an. 117.
    Fon.: uɾáklə (Barc.); oɾákle (Val.); oɾáklə (Palma).
    Var. form. (per castellanisme): oràculo (Lacavalleria Gazoph.); oràcul (Genís Julita 22).
    Etim.: del llatí oracŭlum, mat. sign. || 1.