DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORADOR, -ORA m. i f.: cast. orador.
|| 1. Qui fa un discurs o parlament en públic. Resulta molta còpia de arguments al orador, Ordin. Univ. 1638, fol 41.
|| 2. Qui posseeix l'art oratòria; qui parla d'una manera eloqüent. Arnaldo... lo qual era molt bell parler e gran orador, Curial, i, 9. Hi vós que sou gran oradora | hi gran legista, Somni J. Joan 789. El predicador solia esser algun orador de fama, Rosselló Many. 157.
|| 3. Suplicant; qui prega a algú. Humil seruenta e oradora Sor Aldonça de Montsoriu, doc. a. 1437 (dedic. de Villena Vita Chr.). D'Ell impetrant | pels peccadors, | sos oradors | fills adoptats, Spill 11970. Especialment: a) Qui prega a Déu; qui es dedica a l'oració religiosa. Adoncs és hom entellectualment amador e contemplador e orador e loador de la vostra amor gloriosa, Llull Cont. 324, 26.
    Fon.: uɾəðó (or., men., eiv.); oɾaðó (occ.); oɾaðóɾ (val.); oɾəðó (mall.).
    Etim.: del llatí oratōre, mat. sign.