DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORAT, -ADA adj.
|| 1. Boig; pertorbat d'enteniment; cast. loco, orate. Null home orat no ha tanta de occasió de fer mal com home irat, Llull Cont. 144, 10. O tu est de les vèrgens orades o de les sàuies, Eximenis II Reg., c. 27. Altres van com orats o furiosos, Metge Somni iii. Tornaren orats de la gran alegria que n'hauien, Boades Feyts 276.
|| 2. Salvatge, no domesticat; es diu principalment de les cabres i bous (Mall.); cast. salvaje. Aquella vaca... tan orada que en el jou no es vincla, Riber Geòrg. 63. No heu vist may lo bou orat | que acomès, los cans agafa...?, Picó Engl. 22.
|| 3. Esquerp, esquiu; que s'espanta i avalota fàcilment; es diu principalment de les bísties de peu rodó (Pla de Mallorca); cast. asustadizo, esquivo. «Una mula orada».
    Loc.—a) Semblar o Parèixer una gàbia d'orats: esser un lloc ple de desorde (Mall.). Que parexia una gàbia d'orats y que el dimoni ey ballava p'en mitj, Aguiló Rond. de R. 14.—b) Als orats a fer novena, o Als orats a pillar lloc: es diu contestant evasivament a un que pregunta: ¿«A on vas?» (Val., Alcoi).
    Refr.—a) «L'orat, per la pena és ensenyat» (o «és assenyat»); «A gent orada (o «a orelles orades»), campana de fust»: significa que les oradures es corregeixen a garrotades.—b) «L'infant i l'orat diuen la veritat»; «Infants i orats diuen les veritats»: significa que els infants i els mancats d'enteniment, en llur inconsciència, diuen coses veres que els assenyats no gosen dir.—d) «De poeta i d'orat, tot lo món n'està tocat».
    Fon.: uɾát (or.); oɾát (occ., val., mall.).
    Var. ort. ant.: horat (Que's tenien per horats de ço que fet hauien, Jaume I, Cròn. 33).
    Etim.: del llatí vulgar *aurātu, ‘esventat’, derivat de aura ‘vent’. Del català orat prové el cast. orate.