DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORC
|| 1. m. Lloc on, segons els pagans, anaven a parar les ànimes dels morts; infern; cast. orco.
|| 2. Animal monstruós, devorador d'homes; cast. endriago, ogro. D'a on cerca refugi, ne surt feréstec orc, Atlàntida vi.
|| 3. adj. (f. ORCA) a) Lleig, dolent, repulsiu (Sort, Ribera de Cardós, Bonansa, Senterada, Conca de Tremp). «No hi ha res més orc que un cap de mort». «Els colors d'aquesta roba, a la primera rentada, es tornen lo més orc del món». «Fa un temps orc». Passeja la mirada pel Rosselló: | lo cel li sembla rúfol, lo país orc, Canigó viii.—b) Dolent moralment, que molesta, que fa malvestats (Conflent, Cerdanya, Vall de Ribes).—c) Beneitot, orni (Esterri d'Àneu, Tortosa). Fer l'orc: fer el beneit, fer coses irracionals (Pallars).
    Fon.: ɔ́ɾk (or., occ.).
    Etim.: del llatí ŏrcus, ‘infern’, ‘mort’.