DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORDE o ORDRE m. i f.: cast. orden.
I. m.
|| 1. Disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres; successió metòdica, fixada. Estar en orde: estar així com cal, en la disposició que pertoca. Posar en orde: posar així com cal per a un fi. Per orde: en la disposició de successió regular que pertoca. En axí, per orde, prouem per los cinch arbres, Llull Gentil 14. Si orde degut és servat de diferència entre'ls officials, Ordin. Palat. 8. Neguna cosa que no sia començada per son ordre no ve donchs a bona fi, Genebreda Cons. 52. Lo capità... solicitaua la gent que se'n tenia de portar que 's posassen en orde de les coses necessàries, Tirant, c. 193. Lo primer que féu mostra fonch micer Jordi, y tots los altres per lur orde, Comalada PP 36. La sort designà l'ordre en què havien d'empendre el camí fatal, Rosselló Many. 41. Donar orde: (ant.) procurar, prendre les disposicions perquè es faci una cosa. Us prech, comtessa, que vós doneu orde que la mia host ab sos dinés sia ben prouehida, Tirant, c. 5. Donaren orde de fer la sua piadosa offerta, Villena Vita Chr., c. 5. Fer tot son orde: (ant.) fer tot el que pertoca. Lo senyor de la nau sabrà que aquell mercader qui nolieiat l'aurà és malalt e haurà fet tot son orde, Consolat, c. 261. Orde natural: disposició de les coses segons llur naturalesa. Orde moral: conjunt de lleis en què es funda la moralitat dels actes humans. Orde de coses: disposició de les coses humanes segons un sistema determinat, i especialment en l'aspecte polític. Contra el nou ordre de coses iniciat pel lliberalisme, Pons Auca 22. Orde social: regles sobre les quals es funda i es sosté la societat humana. Orde (públic): respecte a les lleis establertes, tranquil·litat col·lectiva, absència d'avalots o pertorbacions. Tal volta esgarriats, que la gent d'ordre | acusava, signant-los amb el dit, Alcover Poem. Bíbl. 47. Per no fer nosa a los del ordre públich [als guàrdies], Vilanova Obres, xi, 161. Orde de batalla: formació de les tropes en la disposició convenient per a entrar en combat. Ell féu estar tot lo dia al exèrcit en orde de batalla, Lacavalleria Gazoph. Orde del dia: indicació dels assumptes que han d'esser tractats en una sessió, de les disposicions prescrites a un cos militar per a una jornada. No haver-hi orde de fer tal o tal cosa: no haver-hi manera de fer-la, esser impossible (Santanyí).
|| 2. Grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe distinta; cadascun dels grups importants d'una classificació. Potències d'un ordre tan elevat, Penya Mos. iii, 51. a) Sèrie, conjunt de coses juxtaposades o successives. Les dents compostes en tres ordes estaven, Alegre Transf. 21. La segona horde dels ossos del peu, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 8 (observi's el gènere femení de orde en aquesta frase). Fent tres y quatre ordes d'arcadetes a sa capsalera apiramidada, Ignor. 57.—b) biol. Grup de classificació comprès entre la classe i la família.—c) matem. Categoria a la qual pertany una corba segons el grau de la seva equació.—d) arquit. En l'art clàssic, cadascun dels estils de construcció que es distingien sobretot per les formes, proporcions i ornamentació de les columnes i de l'entaulament. Els ordes principals de l'arquitectura grega eren el dòric, el jònic i el corinti, i en l'arquitectura romana s'hi afegiren el toscà i el compost. Los dos portals fent al redor de ells un arquitrave de orde coríntia, doc. a. 1639.
|| 3. Amplària de la zona de terreny que cada treballador d'un tall de segadors o cavadors deixa treballada anant de cap a cap de sementer (Mall.). Dur poc orde: portar treballada una faixa de terreny estreta. Dur molt d'orde: tenir segada o cavada una zona ampla de terreny. a) fig. Dur molt d'orde: portar molt de maneig, molts negocis, assumptes, treballs entre mans (Manacor).
|| 4. En orde (a tal o tal cosa): en quant, en el que es refereix a tal o tal cosa. En orde al que vós escriviu de aquell negoci, Lacavalleria Gazoph.
II. f. (i ant. també m.)
|| 1. Cos de persones unides per alguna regla comuna a observar o per una distinció honorària. Considerà una nit en l'orde de religió e en l'orde de matrimoni, Llull Blanq. 1. Com hauien emparat tan alt orde com és cell dels apòstols, Llull Felix, pt. vii, pròl. Fossen cathalans totes les hórdens qui fossen en Serdenya, Muntaner Cròn., c. 287. De aquests tres órdens de hòmens, alguns són en la mola, altres en lo camp, altres en lo lit, Canals Carta, c. 54. En visió veé con les órdens dels àngels e dels patriarches e dels proffetes venien a bodes, Eximplis, ii, 146. De tots los nou órdens dels àngells, doc. a. 1456 (Guarnerio Cat. Alg. 268). Especialment: a) Institut religiós aprovat pel Papa, els individus del qual viuen sota les regles establertes pel seu fundador. Hauia molts monges dissoluts e qui no eren bé obedients a la orda, Llull Felix, pt. i, c. 6. Mentres que Evast era axí request a orde per los religiosos e a matrimoni per los bons hòmens seculars, Llull Blanq. 1. Dix-los que molt de temps havia stat fora del segle per servir Déu, e que dura cosa li semblava de dexar la orde, Desclot Cròn., c. 2. Alcú frare del orde de sent Agustí, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 26). Una dona que vol o entén de present intrar en aquella orde, doc. a. 1385 (Miret Templers 590). Frare Egidi de Roma, del orde de frares hermitans, Egidi Romà, introd. Ordes militars: instituts religiosos i guerrers fundats en l'edat mitjana amb el fi principal de combatre contra els infidels. Les ordres del Temple e del Spital, Muntaner Cròn., c. 42. Pres hàbit de la orda de la cavalleria de Muntesa, ibid. c. 290. En aquell temps era molt stimat l'orde dels Templers, Boades Feyts 210.
|| 2. Sagrament pel qual són constituïts els sacerdots en llurs diferents graus; cadascun dels graus del ministeri sacerdotal. En sacres órdens fos constituhit, Ordin. Palat. Los órdens: Sacri ordines, Pou Thes. Puer. 113. Donà las hordes de sotdiaca, Entrev. Eyv. 24. Ordes menors: els quatre primers graus del ministeri sacerdotal, que són l'ostiariat, el lectorat, l'exorcistat i l'acolitat. Ordes majors: els tres graus superiors del dit ministeri, que són el subdiaconat, el diaconat i el presbiterat.
III. f. (i ant. també m.)
|| 1. Manament, prescripció donada en virtut d'autoritat. Órdens s'yc han fetes esta nit, Pere IV, Cròn. 291. Com també obeir a qualsevol órdens que li seran donats, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 402). Es qui hey van per orde de metge, Roq. 34. Desacoblant bitllets a petits bufs i donant ordres al cotxer, Pons Com an. 40. Rebre ordes: rebre indicació autoritària d'allò que cal fer. Esperar ordes: esperar la indicació autoritària del que cal fer.
|| 2. vulgarment, Permís, llicència (Mall., Men.). Demanar orde: demanar permís. Fer una cosa sense orde: fer-la sense autorització.
    Loc.—a) De l'orde: s'usa entre pagesos mallorquins com a adjectivació despectiva, en locucions com «de Pepet de l'orde!» (cf. Aurora n.o 262). Potser ve de la denominació de l'orde, que s'aplicava a certes classes de teles en el segle XVIII: Ribans dits del orde llisos de tir quinse canes la pessa, Tar. preus 63.—b) Posar una cosa a l'orde del dia: posar-la de moda o fer que tingui actualitat. Fos que la conferència a l'Ateneu... remogués la questió y la posàs de bell nou per un moment a l'orde del dia, Obrador Arq. lit. 92.—c) Estar a l'orde del dia: estar de moda, esser d'actualitat, esser molt freqüent. Es robos tornen estar a s'orde del dia, Roq. 50.—d) Amb tota l'orde: amb totes les de la llei, de qualitat superior, sense mancar-hi res. No negaràs que sigues un camali amb tota l'orde, Roq. 8. Idò conta que és una al·lota en tota l'orde, Alcover Cont. 6.—e) Sense orde ni concert: desgavelladament, en desorde.
    Refr.—a) «Un desorde porta un orde»; «Per a un bon orde cal un bon desorde»: vol dir que quan les coses estan molt desordenades s'imposa l'orde forçosament.—b) «Orde més contraorde, desorde».
Les Ordes: topon., llogaret del municipi d'Aiguamúrcia (Vendrell).
    Fon.: óɾðɾə (pir-or., or.); óɾðe (occ., val.); óɾðə (bal.); ólda (alg.).
    Var. ort. ant.: horda (Muntaner Cròn., c. 290).
    Var. form. ant.: orden.
    Pl.: la forma normal és ordes o ordres, però en la llengua antiga i en valencià i eivissenc modern trobem usada la forma órdens, que conserva la n etimològica (<llatí ordĭnes).
    Etim.: del llatí ordĭne, mat. sign. I, II.